Passa al contingut principal

Reflexions de Firateiatru / GENT



Comença la Fira amb un cor bategant, una empremta física i una presència ferma. Als assajos hi he rigut, plorat i quedat perplexa. Alguns em direu "Que vagi bé, petons", altres vindreu sense fer comentaris i altres preferireu la Mercè - perquè Barcelona són molts barris i aquesta festa els aplega a tots.- Us entenc. Nosaltres 3, els que som targarins encara que un n'és per domicili ;-), la vivim intensament, i tot i desaparèixer un matí per gaudir del sol i del silenci, potser massa i tot! Penseu que visc al rovell de l'ou, i si em trobeu fent margarites a les 3 del matí és perquè lo "Despasito" me forada la part més empàtica de mi mateixa, aquella que hi ha al ventricle dret, al fons a l'esquerra... I els gossos, i els badocs, i els pencos de mena, i els que no saben aparcar però tampoc hi veuen bé... uf...si jo fos Zola faria 3 novel·les naturalistes en 3 dies! :-D

Però bé, anem al gra. Escric i visc i respiro. El canvi de domicili em fa estar callada a estones, i sé que a alguns us neguiteja. Comença el curs, i hi ha qui et fa la guitza, però deixo aire perquè vegin què poc m'importen, i torno al blog, a escriure i respondre, i participar en la mesura que pugui de relats conjunts, confidències, bogeries i VIDA, així, en majúscula.

Visca el teatre, que és vida i catarsi!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars