S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 30 de desembre de 2016

A l'inrevés



Hivern més calent. Boira sempre, als engonals, i endins. Cançó per diferir l'amor, o per conjugar-lo i eixugar-lo al cos de qui desitges. 

dimecres, 28 de desembre de 2016

Poca gràcia

Mal dia per fotre's de res. George Michael ja no canta i l'única esperança per salvar l'Imperi Català se deia Leia, que ara ja deu viure a Mordor, com a mínim. No, no fa gràcia el dia dels innocents. Ah, i sense en Coma. Punt. 



PS. Auon heu amagat la màquina que fa escampar la boira? Que comença a tocar els ovaris, c+++ns!!! 

dissabte, 24 de desembre de 2016

Nadal (i Alep també)



Que aquesta nit que tindrà boira on visc et dugui la meva veu, amb els meus desitjos de llum arreu, a fer-te un tió de cargols blancs, de rialles i de petons. Que la nit per als que no tenen on desitjar res els sigui lleu, que Alep (i què he plorat en sentir-ho) se'ns clavi al coll per dir Nadal, perquè cal, i procurar, desitjar les paraules adients als que no en saben o no poden, per raons que no hem de jutjar. La cantireta no tanca el bloc per Festes. Petons a tots, i sempre, sempre, gràcies per passar, llegir i deixar flocs de neu. 

Ps. I a tots els llocs on ha caigut el cel, o la terra s'ha obert, pau i sensatesa. 

Ps. I la Beatriu va fer 18 anys, regal meravellós de la vida, aquest venturós 22 de desembre, a les 2 de la matinada. 

dimarts, 20 de desembre de 2016

Covar

Del David, muacs! :-)**
EscRIUre't de dalt a baix, pels araGALLS del cos, cridant la inicial. Fer un tió del blanc dels ulls, i demanar cavar un on trobar-se. De moment, escriure, tot i covar l'enyor fins als llavis i el meridià. 

PS. Dies rars, feina, escriure... No desespereu, hi sóc i llegeixo. Molts petons. 

dimecres, 14 de desembre de 2016

T'estim

Com un elaborat, delicat joc de mans
es converteix l'amor en un espai, una casa, un país.
T'estim esdevé un topònim.

Hilari de Cara, Refraccions. Proa Edicions. Premi Carles Riba 2014.

Del meu adorat David, ;-)***


dimarts, 6 de desembre de 2016

La teva porta

Aquest dematí, com tots els altres, rebo un poema a l'atzar de la base de dades de la pàgina www.poetry.org. El que us tradueixo és bellíssim, significatiu per a mi i aparentment senzill. Us el regalo, com sempre faig. Gràcies per ser-hi sempre. Molts, molts petons. 





LOVE POEM (POEMA D'AMOR), de Susan Wheeler

La meua mare no suportava dir
adéu amb la mà. El pare s'assegurava
de tancar amb clau darrere meu.

Però quan vaig escollir la teua porta
tu hi entrares també. La teua boca
tornà el meu braç en una flauta,

la seua música un vas damunt del passat.
Amor meu, amor meu, deia la cançó,
Ara ja no cal que te'n vagis

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy 


dijous, 1 de desembre de 2016

Summa



He arribat del fred i t'eh!. I oh...com obries el cor i anhelaves les mans; gel i àrnica, allò que deixàvem enrera... Summa tristor la del meu cap si no et dic. Hic et nunc, sí, viu-me intensament i aprop. 


divendres, 25 de novembre de 2016

Niente di più semplice



Vogliono leggere la lettera? TROVA QUI. Baci, baci, baci... 

Ps. A les 8 del vespre direm "Nero Nero Nas" de la Rosa Maria Arrazola a la Biblioteca de Tàrrega... l'Albert, la Pilar, l'Assumpta i servidora, 4 dels 8 de VinyArtístics. Veniu, serà diferent!

dilluns, 14 de novembre de 2016

Obre els ulls, Montse



Dies difícils: Escombro fulles que haurien d'estar empegades, desempego fulls que s'han quedat quasi tatuats a la pell. Demano hores a la tardor per cremar la miopia innecessària. Sóc resilient, com qui fa un pou amb una cullera. Sóc resistent com el bambú, me'n sortiré. I a tu, bàlsam dins la nit, et demano que no em deixis estimbar. Bona setmana a tots. Molts petons. 

dilluns, 7 de novembre de 2016

No és veritat



Però torna a ser dilluns, i en aquest trànsit a la llum del retrobament ( i els ulls que em torben ) feinejo, fonema constant del jo que tu saps. Si vols saber què diuen, i meravellar-te'n, VÉS AQUÍ. 

diumenge, 6 de novembre de 2016

Del plexe solar


Del plexe solar, l'artèria que em vas regalar. Sí, amor, la que va des de la dreta de mi fins a l'oxigen ric en sang - tinc una samarreta que en supura, me la posaré per tacar-te - i a l'abdomen, allò que també s'anomena papallones. I fins a les ilíaques, on neix el desig, aquesta geografia que compartim si volem ser-ne experts. Del plexe solar, sota totes les llunes possibles. 

dimarts, 1 de novembre de 2016

A Paris



...i sota cada pont tancaré el punt on el teu nom es fa angle tancat, i amb els meus ulls també tancats et diré quina sort tinc de ser "bateau mouche" quan em navegues. Riu, m'agrades. 

PD. M'he comprat el darrer disc dels The 1975. Extraordinari... per fer coses ;-)

diumenge, 30 d’octubre de 2016

Canvi de cor



Si has de canviar de cor, que sigui de la meua talla, per tal de que hi càpiga...Ah, i als somriures, afegeix-hi més pebre, sisplau, que els esternuts de les pigues se t'empeguin i hagi de venir a destriar-les.


divendres, 28 d’octubre de 2016

Visions (del Tibet)

Visions in Snippets



Mountain looks in the sea For his image and found The sea is green ........... And little road Yellow as my race Dust of the dust They must not bruise you
VISIONS EN RETALLS
La muntanya estudia el mar
per la seva imatge i trobà
que el mar és verd
......
i una carretera minúscula
groga com la meua raça
pols de la meua pols
no t'haurien de ferir
Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy Roca
PD. D'un web recent, de poesia tibetana.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

Férem una Tardoral preciosa, ahir

D'ahir al vespre, i d'esquerra a dreta:
en Jordi Pastó, la Carme Romia, la cantireta; el seu company de VinyArtístics, l'Albert Claramont (Albert Carrasco a la vida real); la Pilar Valero, l'Assumpta Saumell, que recità poemes del Marc Freixas (no va poder ser-hi degut a un assumpte personal), i la Gemma Casamajó. 

Entre els assistents: el fotògraf, els amics, els que van voler venir perquè volien ser-hi, la Fundació Tekhnikos; l'Ajuntament -sense el qual aquesta bellíssima Sala Gòtica no fóra marc dels versos amb què acullo els meus convidats; la meua tata (:-), els de casa...i el Josep, que vetllava perquè no m'embarbussés. Va ser un vespre intens. De l'obra publicada o enregistrada que tenen, tota tota és altament recomanable. GRÀCIES!!

dissabte, 22 d’octubre de 2016

divendres, 21 d’octubre de 2016

ELISIONS DE LES PORS



Als camps elisis, elisions de les pors. Retalls de cel contra el blau enyor, la copa dels teus ulls sempre verda. Et passejo arreu, contra la bellesa efímera de les admiracions, contra les al·lèrgies als antibiòtics. Rius de les meues, que vaig contra el corrent. Tinc una salut adolescent, de barbs i pigues, d'eufòria tardana, d'alcohol que no fa perdre el nord. Ens vam trobar al sud: allà on els camps ja tancaven, el meu s'obria per a que em fessis valenta i decidida. Ara que obren, de dia hi correm nus de pors, vestits de certesa. 

diumenge, 16 d’octubre de 2016

WALLS

Fes-me pedra al voltant del teu cor, i encèn-hi un foc. Crema les estelles del passat, vigila que res s'hi estimbi. Caliu dels dies que han de venir. Compraré el disc i cantarem murs mentre cauen al nostre voltant, màscares i taps de suro. 

dimarts, 11 d’octubre de 2016

JINXS

Primer, fou una badada terrible: circulava la nostra furgoneta sense assegurança, i ens van multar. Vaig fer l'assegurança a correcuita, mentre el Sant era ingressat a Santander amb la pressió màxima a 22, amb risc d'ictus si no li baixaven. A la seva esquena, una cremada també feia via per augmentar el neguit i fer pujar la tensió sanguínia, que es va mig solucionar amb pomada. I quan semblava que mig ens havíem alliberat de la mala sort, ell alliberat i al carrer, tornant poc a poc del verd càntabre, el meu pare es va trencar el fèmur. A Olesa, al Festival Alícia, vam triomfar durant unes hores, a les mateixes en què el meu pare era ingressat a l'Arnau. Mentre us escric l'estan operant. 

A la feina, una visita anunciada en propers dies, la inspectora. Les Muses em visiten en forma de whatsapp i de Telegram. Estem en estat de trànsit: entre el sarcasme i el surrealisme. Per altra, sembla que el meu món literari no minva gens. 

Josep no em deixa que abandoni. Faig entrades al seu blog, amb la seua llum que mai em deixarà. Ni el meu excel·lent company de versos, ni el Sant. Agafo aire...

dimarts, 4 d’octubre de 2016

queda't i decora'm

Queda't, i decora'm. Trena garlandes: haikus del coll al pubis, amb afirmacions agudes: els malucs i els pits: els canells al teu tors: els mugrons. Queda't, deixa't endur per la nit i el vesc de la veu, i aquest gafet que se't resisteix, i la rialla que ara no goso, i t'esca, i et fa foc. Sóc on vull, preposicions fosques de goludes proporcions. Decora'm, i no te'n vagis. 

PS. He tornat per quedar-me, encara que sembli tard. Bona setmana a tots. Us aprecio tant! I molts, molts petons... :-)******

dilluns, 26 de setembre de 2016

Segarra i poesia

He trobat això a internet: un llibre que havíem de fer, amb poemes inèdits sobre fotografies que va fer quan ens vam conèixer. Una troballa extraordinària, potser amb segones: la bellesa no mor mentre algú se la mira. Em faríeu feliç (a ell també, segurament, recordo amb quina il·lusió el vestíem, aquest llibre...) si el vulguéssiu fullejar. Mentre, ell em segueix allà on vaig, em mira i no em deixa, ni quan ploro pels racons. Gràcies per les vostres mostres d'afecte. 




http://www.blurb.com/books/6878539-segarra-i-poesia-josep-gatnau-grau-tor-cal-pujol

divendres, 23 de setembre de 2016

El Josep Gatnau ens ha deixat

El Josep Gatnau ens va deixar ara fa una setmana. Jo us escric, sense defallir, perquè sense vatres i sense TU (que m'acompanyes en recitals, i truques, i em fas parlar de tot el que em basteix) no tindria rels en què saberme fidel i confiada. He estat absent uns dies... el dolor minva poc a poc, tot i la brutalitat del seu comiat sense avisar.

PD. Aneu deixant molletes, sisplau. Jo escriuré, mirant de tornar a ser jo. Gràcies per ser-hi sempre. 

dijous, 15 de setembre de 2016

De la meua veu a Torà

video

(Si sabeu com s'acaba el recital sense acabar-lo amb aquest poema, digueu-me amb quin, sisplau, i me l'aprenc de memòria) 

Gràcies als meus 3 mosqueters de VinyArtístics: Ramon (pel so i la imatge, millorada of course sense demanar res!!), Josep (per la immensa generositat i les passes sense por...tot, TOT compta!!) i Albert, que em sosté i em fa riure cada cop de pujar junts a l'escenari, i m'esbandeix qualsevol dubte. Per tots vosaltres, el meu vestit vermell llueix generós en somriures i agraïments! Petons, ara i sempre. 


Els meus mosqueters i jo, gràcies al Ramon. Sou genials!! ;-)*****

dimecres, 7 de setembre de 2016

POR ( on?, com? )

Sí. Gairebé sempre és així, una esgarrifança elèctrica, un senyal d'alarma inexistent, a l'altra banda de la Catalunya que ja en té prou. 






La por passa d'un home a un altre
sense saber-ho,
tal com una fulla passa l'esgarrifança
a una altra.


De cop i volta tot l'arbre tremola
i no es veu enlloc, el vent. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca 


dimarts, 6 de setembre de 2016

I tu també

He vingut per quedar-me.
La frase àtona,
esmussada, 
ja no m'escau.
Dels rebedors, 
els barrets
i les salutacions:

- si saps

- vine quan

-no deixis


- seu amb mi.

I jo també. 


Pd. Comença la setmana de matriculacions i relectura de llibres escolars. No tot seran hores d'anglès, però reprendré els traços (ir)regulars dels que aprenen la meua llengua. I això, a voltes, ha de ser suficient per a sentir-se valorada com a mestra. Bona setmana tingueu, i ben tornats a ca la cantireta. Molts petons :-)***********

divendres, 2 de setembre de 2016

Convenen coses

Som a Torà, avui, a partir de les 7.30, al convent. 
Direm coses interessants...

:-)

dijous, 1 de setembre de 2016

Black (school's back)



PS....per si de cas, algun dia amb faldilles o vestit negre, i a sota de blonda rigorosa ;-)***

divendres, 26 d’agost de 2016

Vies i vides

Tornada de la bellesa, he arribat dels encreuaments amb altres: mirades, gestos, fotos, uatsapps, convergències d'escots i persones. Vies i vides que s'han torbat per emocionar-se. Si em travesses, que sigui per empat, aquell U MÉS U que sempre sumen. Ah, i el bàlsam de la veu, pomada nocturna que aclareix els somnis. Veus, sempre veus, i envers tu. 

PS. Torno amb 49 complerts. Aix. Petons :-)*

dimarts, 16 d’agost de 2016

Per les flors

Per totes les flors que fotografiem amb els dits mentre els enllacem, i l'aroma que ens foragita les pors, i els armaris on deso els pètals d'aquest autofocus als meus ulls miops...gràcies...molts, molts, molls, petons...

Pst... Som de vacances a la Toscana ;-) 

Pst... Tornem dijous 25, tinc el blog programat per a que pugueu llegir-me 

pst... DILLUNS 22 EN FAIG 49, i passaré pel blog a agrair-vos les molles que sempre deixeu.

dissabte, 13 d’agost de 2016

For desire ("you, yes you..."), Kim Addonizio

Recordareu el nostrat, eròtic, senzillament genial "What do women want?" (entre natres conegut com "El vestit vermell") de la gran poetessa americana Kim Addonizio. La butxaca ha volgut que m'hagi pogut comprar el seu llibre, on he trobat aquesta perla. Avui, a partir de les 5 de la tarda, ens trobareu a Crespià,  lluny de casa i prop de Girona, a l'Albert Carrasco i servidora, o Claramont i Cantireta, S.L.,  on el diré en veu alta, i crec que més d'un dirà "SÍ" al final... 

Psst...Us he dit avui que us aprecio molt molt? :-)****



Dóna'm el formatge més fort, el de més aroma,
i vull el bon vi, el remolí al cristall
que dóna la flaire masegada de les móres
o de les cireres, aquell regust al fons
de la gola, el retindre'l abans d'empassar-se'l.
Dóna'm l'amant que obre, amb un cop sec, la porta
de casa seva i m'empeny contra la paret
del rebedor fosc, i m'hi deixa fins que acabo amarada
i tremolosa, i els seus besos arriben en barques
i comencen la seua deliciosa diàspora
entre les ciutats i viles del meu cos.
A la merda amb els sants, amb els màrtirs
de la meua infantesa que m'havien d'educar
en el domini de la resistència i la fe,
a la merda amb l'altre món i sos àngels esblanqueïts
que es desmaien i sospiren com noies victorianes.
Jo vull aquest món. Vull entrar a peu
a l'oceà i sentir com prova d'endur-se'm
com si fos només un bocí de vidre ratllat
i vulgués oposar resistència. Vull caminar
entrepussant i equivocant-me
entre bars i cambres fosques,
entre hotels lluents i herbotes
als girasols en testos i als parcs
on els gossos van sense corretja
tot i els avisos, on s'ensumen mútua-
ment i es rebolquen a l'herba, vull
jaure en algun lloc i patir per amor fins
que me'n mori o gairebé, i llavors aixecar-me
i posar-me aquell vestit negre remenut i esperar-
te a tu, sí a tu, que vinguis cap a mi
i et posis de genolls i em diguis

què bona de collons estic.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

 Si teniu una mica més de temps, AQUÍ  trobareu una versió recitada de collons... ;-)

a voltes ets Bach



A voltes ets Bach: un discurs en somnis que em pren des dels cabells fins les ungles, una morfosintaxi de dits llargs i esplèndids, un voler dir i un saber fer, una camisa planxada amb què t'abraço. Aquells 3 minuts que duren dies a la retina. 

divendres, 12 d’agost de 2016

Torno a Albert Carrasco



Divines reixes, les teves cuixes
i els teus malucs que encara admiro.
M'empresonaries, sols amb un mot 
dit dels teus llavis o amb un gest.
Ens amidem fins i tot si ens veiem,
com ja fa temps que fèiem. I aquí
em tindràs, vençut, desarmat i més gran
que el que les meves feines pendents
necessitarien.


Quan s'alçava més aviat la desvestia
i els seus lleus cabells arribaven just al coll.
La carn seguia surant avançant la vida,
i la prenia per pa consagrat de la comunió.
Però sempre queda un paper al calaix,
un abans i un després del llamp i el tro.
No era com abans, ni com al principi,
no érem tan joves ni inexperts, no.
Per això si ara la mar muntava el vaixell
després fóra el vaixell qui prenia el timó
i una pell blanca com una vela s'abocava,
sense nuafragis, abocant-se a l'espigó. 


Del seu llibre Ombres xineses, Ed. Omicron, sèrie poesia marbre, número 23 (2008)

Psst... muacs! :-)

dilluns, 8 d’agost de 2016

la cantireta vous souhaite... 8 ANYS!



Avui fa 8 anys que vaig deci-dir-me cantireta. És una gran actriu: s'adorm, condueix molts quilòmetres sense potser necessitat, no sap cuinar, tampoc planxa res que no sigui versos, fa apariats amb ri(t)mes que (potser) no li convenen i recita més traduccions que poemes de sang i (c)ossos. Esc-riu de l'erotisme i li plau, escota el somriure fins a l'e(n)go-nal i la cesura d'ella mateixa, diu versos en llocs públics i desa el pubis i el públic en llocs privats. Brilla perquè des que em felicites, agraeixo el vent que em besa (ets TU, saps?) i no publica perquè...bé, ja no t'ho repetiré quan ens veiem. Sí, ho faré, i un llibre de traduccions. "Ah, saps que el Michael Blumenthal m'ha respost?" "De tu, cantireta, ho esperem TOT". Gràcies per fer-ho possible, lectors, amics, còmplices, parelles artístiques i de sabates. Petons, molts, sempre. 

Ps...uh!... Demà us posaré una traducció d'un poema de la grandíssima Addonizio. Dimecres repetiré d'Albert Carrasco, i la resta de dies faré revista de l'armari de la cantireta. No tanco el blog per vacances... i el 22, en faig "50-1" ;-)***

ps...dos... et copio el beure, el pas, els àpats i les opinions. Que hi siguis és sempre una joia, i que les hores s'escurcin degut a la incertesa del predictible...

ps...tres... si ara somrius, diga-m'ho. La vida és tan curta i tu i jo ho sabem per no malgastar-la en retrets...

dijous, 4 d’agost de 2016

REFUGEES, de Brian Bilston

"(...) el món es pot veure d'una altra manera (...)"


Aquest post ja fa dies que l'hauria d'haver escrit. De fet, segur que hi haurà que em dirà "Montse...que ja fa dies que és al Face... com és que no l'has posat al teu blog? Va tot bé?" He estat uns dies una mica baixa d'ànims, però ara ja estic millor. Hem fet un parell de bolos, i he encetat una temporada a l'Instagram, amb fotos surrealistes de l'entorn. Ran d'un fil de conversa de l'AELC encetat al Gmail, en què el Guillem-Jordi Graells demanava si algú ja havia traduït al català el magnífic poema reversible del Brian Bilston (el trobareu AQUÍ), vaig posar-me en contacte amb ell... estic de vacances i vaig pensar que podia dedicar-hi temps. Per poc no perdo alguna neurona refregida, però el resultat és noble i necessari. Llegiu-lo del dret i de l'inrevés, i veureu que amb la mateixa estructura sintàctica l'emoció canvia... Compartiu, copieu, feu-ne difusió, sisplau. I gràcies, sempre, per ser-hi i deixar molles. Molts petons. 

Ps. Us copio la resposta que l'autor del poema, en Brian Bilston, deixa al seu blog, per la petició de traduir-lo i de fer-ne difusió. És un honor rebre aquestes lletres... :-)

Thanks, Montserrat. Sorry about the delay in responding – I’m on holiday at the moment. I’d be honoured to see this poem in Catalan – whatever can help to raise awareness. So, yes, please do go ahead.

REFUGEES, de Brian Bilston


no els cal la nostra ajuda
per tant no em diguis que
aquestes cares ulleroses podrien ser la teua o la meua
si la vida els hagués donat millors cartes
cal que els veiem com són realment
aprofitats i penques
dropos i mandrosos
amb bombes sota la màniga
assassins i lladres
no són
benvinguts aquí
hauríem de fer-los
tornar d'on vénen
no poden
compartir el nostre menjar
compartir les nostres llars
compartir els nostres països
en lloc d'això consentim
aixecar un mur per allunyar-los
no està bé admetre
aquestes són persones igual que nosaltres
un lloc no hauria de pertànyer només als que hi han nascut
no sigueu tan rucs de creure que

el món es pot veure d'una altra manera

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


dimecres, 20 de juliol de 2016

Miss. Haiku escriu aquí

I jo, Muriel, crec que la vida és una escena 71 que s'expandeix sense límits. M'agrada llegir-te. Perxò et poso aquí, per a llegir-nos sempre que vulguis. Petons, fada. 






Escena 71

Alexandria. Interior de la biblioteca. Al Taulell. Una no-intel·lectual, 
baixeta i amb ulleres, tota despentinada, espera impacient.
La bibliotecària és lletja, com sempre. Va i li comunica:

- Vostè està bloquejada fins el 19 d'abril de 2016.
Què les màquines no entenen de l'oblit ni d'altres malalties.
Li recordo que pot fer ús de la biblioteca sense servei de préstec.

- Sospir:

- Relat Breu

- Existir:

- Poesia lliure

- Recordar:

- Narrativa

- Desitjar:

- Ciència ficció
Està escrit per moltes bandes:
Estimeu-vos els uns als altres.
Ejaculeu-vos en la bellesa de les Coses
Mireu-vos als ulls
Alimenteu-vos
Agafeu forces
Que ja arriba...
El Futur és Ara 

- 2016, serà brutal

- Si. Aquest any ampliem el fons amb 15.000 títols nous.

del seu blog misshaikuinthecity.blogspot.com.es, que viu a la pell i els ossos de la Muriel Parra, ben distribuïts segons comprovació tangible al Festival "La poesia va a la Font" de divendres 8 de juliol, a La Palma de Cervelló... uf, quantes paraules seguides... petons!! 

Cargol i agut


Quin incisiu més enginyós pots arribar a ser: petó recurrent, de dalt a baix, en cos present. Mmmmm....més....

dijous, 14 de juliol de 2016

Duc l'Albert Carrasco a ca meua

Si fes calor, - que ara ja no abrusa pas -,
perquè no portar-hi les meves magres
paraules al teu ventall?

I que, una a una
enlloc de dur-te recances, t´alegressin;
i enlloc de refrescar, et parlessin l´alè
dels sospirs, la brasa d´alzina inapagable,
que tot t´ho encén i fa que, de forma lleu,
esdevinguis caliu on posar les meves costelles!





T´imagino sota un sol clement
i ben segur que t´hi eixamoraves
com em deleixo jo, seguint-te
de memòria els llavis amb els meus,
els peus amb els dits llargs, les
arracades amb la boca fins a estremir-te.
Imagino si et tocava una mica de sol
i crec allargar sobre tu la meva ombra
perquè t´estimi abans que jo no arribi.
I no em costa de veure´t amb un cos
que et percaça fins palpar-te el bru
espigó per entremig els traus de la brusa.
T´imagino sota el sol clement
i com la teva pell va prenent color
menys a algunes cales i dunes
amb color i gust de postres de crema.

Feia "Ombres xineses"...i encara en fa. Muacs!! :-)***
















PS. Divendres ens trobareu a Ribarroja, des d'un balcó. Ens fa molta il·lusió :-)
Ps. I avui, a la platja de Cambrils, i sense banyador (aiaiai) recitaré els seus versos, els meus i alguna sorpresa que em guardo ;-D
Pssst.... i molts petons, sempre. 

dilluns, 11 de juliol de 2016

Beure (vestits) a la font

Sóc la que està al costat de la Núria :-)*

Hi ha coses que sempre vénen de gust: abraçar-se, recitar a la font entre amics i dur un vestit vermell que m'escau, amb sabates de taló. Divendres passat van coincidir totes 3: vaig abraçar qui m'escau, recitar un vestit i dur amics a una font. Ai, que les sabates em van fer levitar de felicitat, i si no mireu-me... Petons per a tots, inclosos els que no duen barba ;-))

PS. Recital de poesia dins dels actes "La Cultura va a la font", a La Palma de Cervelló, el passat divendres 8 de juliol. 

divendres, 8 de juliol de 2016

kiss me, kiss me, kiss me


"Parles fluix mentre em mires l'escot. Jo acaricio els dits des de la base fins a l'ungla, els repasso amb els meus i et repasso els llavis. Em tornes el desig obrint el palmell per a que hi ressegueixi les línies, la suor i pujo fins que trobo l'avantbraç que voldria m'alcés en triomf sobre l'enyor del naltres, les natges fent camins a la gola, vesc dels dits que beso dins del silenci que no vols a la meua pell, torno al canell i m'encenc. Et treus el rellotge i la suor, amb els dits tornes a mi i em passeges la veu dolça per l'escot, i dius que te'n mors de ganes. La paret on m'acomiades també ens enyora. Decideixo no deixar cap plec de la teva pell per saludar quan l'aigua ens vessi el bes llarguíssim que ens devem. I dir "kiss me" mentre l'orgasme esdevé mot esdrúixol..."



dimarts, 5 de juliol de 2016

de bat a bat



Dammi un sandwich e un po'd'indecenza

e una musica turca anche lei

metti forte che riempia la stanza

d'incantesimi e spari e petardi

Come mi vuoi
Paolo Conte

dilluns, 4 de juliol de 2016

Dir vesc en italià

Et tradueixo? Les humitats, aquest venir sense fressa, lentitud dels ulls que arboren ventres, melics on beure'm, conca de les mans que m'alcen com triomf de la carn que tu adores. I més, si llengües mediterrànies s'hi entossudeixen, metonímies del desig, i traços lents damunt de les cuixes, lentissimo de l'aprenentatge dels dits damunt les tecles blanques d'aquesta pell, les imprecacions fustiguejades per les pauses entre les consonants del delit. He dit que vull traduir-te? La vinguda de les hores, dels minuts i dels segons, la relativitat del verd intens. Dir vesc en italià. IO

Ps. Començo vacances, i molt probablement alguna experiència eròtico-literària en aquest blog. Esteu avisats ;-)) Divendres em conviden a recitar a La Palma de Cervelló, en companyia del Vicenç Zumajo i la grandíssima Miramelsmots. Vessarem la font!! Ah, i bon dilluns a tots, i sempre, sempre, molts petons...

dimecres, 29 de juny de 2016

Torà de nit

Torà

Es fa fosca nit,
llums encesos
i racons enfosquits;
ombres de la llum,
cossos arrambats
traspuant deler i desig,
mans que quietes
no poden romandre;
boques i llengües

tot són moviments estremidors.

Josep Gatnau




Si cada esglaó
és un dir
delits,
que l'escala
no s'acabi,
i en el cotó
de l'engonal

l'orgasme

replà del cos

cantireta

dimecres, 22 de juny de 2016

un 18 de juny, al castell de Verdú

A fora, els blats rossejaven sense permís...

Fantàstica foto, encara m'emociona ara... gràcies. La del vestit quasi vermell sóc jo ;-)

Lo Segre mos estima!! (dilluns, 20/06/2016) :-))

ps... si en voleu més, aneu a lo Feisbuc, allà us podrà caure la bava sense que me taqueu lo blog. Gràcies pel suport, per les trucades i les rucades, per la complicitat... Petons, sempre!!