Verd a la pell

monda-loves.blogspot.com

Duc aquest vestit com una segona pell. Lluent, de flors (flors no, petons), curt com la mà que estudia abastar-me des de dins. Escotat, perquè la pell sigui motiu d'orgull tant si véns a rebre'm com si et quedes rere meu. Entra-hi, inspira't, pinta't el fons als palmells i sigues-ne erotisme escrit, música per als sentits, ironia de la vida i literatura amb faltes... sense, no és pas tan suggeridora ni trencadora, com els versos, teus i meus, que s'escapcen per la dreta. El duc per a que me'l treguis, per a que n'escampis les llavors, per a que em tinguis present quan el meu sobrenom sigui damunt teu. Un desig escrit a la pell. 

PS. Com diuen, fer anys (dissabte 22) també comporta fer canvis. Al bloc són evidents :-)