Passa al contingut principal

EL CERCLE ON CREMA



L'aire d'argent 
que envolta el sospir

perquè no hi ets

i aquesta gravetat perenne
del cos, de la pedra, del sot,

i el cercle on crema el desig

(no flors, petons)

fabrica versos humits

(sóc rou de tu)

en cada bri d'aigua

en cada glop d'herba

(canten els grillons
que em desclouen 
el tu)

...

digues...

pigues


Comentaris

  1. Ja ho diuen que l´estiu és propens als enemoraments. Temps enrerra anava a nedar, ara obr siquies pels carrers ...potser hi hauré de tornar.

    Que la calor ja minva i els petons ens son més tendres. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enamora't, Joan, de l'aigua que hom troba amorosa mentre no oposa resistència al cos mig nu que la captiva.

      En cullo uns quants i els guardo a casa, per quan me facin falta :)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars