sense dolor, sense separació
 |
| Perruqueria "La Moderna". De Santa Coloma de Queralt. Foto de la cantireta. |
Aquesta calor sufocant aviat ens deixarà.
El mes de juny no voldrà quedar-se.
Els arbres fragants, pesents amb fulles lluents,
els núvols blaus, sense rumb en el cel...
Així fan les quatre estacions, i tornen a fer,
el Sol i la Lluna es lleven i s'ajoquen per torns.
Vaig i torno, les meves passes recorren el pati buit,
ningú altre pot contemplar la meva tristesa.
Enyoro, a la llarga, la felicitat, i l'harmonia,
sense dolor, sense separació.
Per a la Carme, en Joan, i els seus fills, a qui estimem.
Per a la Carme, en Joan, i els seus fills, a qui estimem.
Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy Roca. Extret del poema de la pàgina 17 del llibre "Songs of my heart", del poeta xinès Ruan Ji, alhora traduït a l'anglès per Graham Harthill i Wu Fusheng. Wellsweep Press, 1988.
La tristesa d'aquesta persona que travessa el pati, finalment algú l'ha contemplada.
ResponEliminaÉs un poema trist, però bellíssim.
ResponEliminaLa felicitat i l'harmonia, qui no l'enyora...
ResponEliminaPetonets.
Un poema amb sentiment de tot allò imprescindible.
ResponEliminaI els moniatos, noia... em rebolcaria en pasta de moniato tèbia feta al forn.