Passa al contingut principal

SEU PROP MEU...

David Martí, "Cadires"

Bec la saliva de la teva boca que embadoca. Tinc bosses amb el teu perfum per quan se m'esgoti damunt la pell. I se'm curen les nafres d'or(t)ografia amb la teva sina entreoberta...








Comentaris

  1. Bonic poema al teu home, segurament, no ho sé, però ha de ser a una persona molt estimada.

    Salutacions afectuoses des de Russafa

    Vicent

    ResponElimina
  2. M'agrada la sina entreoberta.

    Bon diumenge xiqueta!

    ResponElimina
  3. Ostres, quina idea aquesta de les bosses amb el perfum de l'altre, s'hauria de patentar!

    ResponElimina
  4. No sé, no és massa bon moment per corregir textos ;)

    ResponElimina
  5. Per què hi ha quatre cadires? Dues parelles participen del joc?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una segur. L'altra és de cadires... caldrà investigar com juguen ;-)

      Elimina
  6. Preciós Montse.
    Petons

    PD: Moltes mercès per la teva visita i comentari al nou web!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets un solet. O un cristal·lí molt ben il·luminat ;-)

      Petons, maco,

      Elimina
  7. Ai, aquesta orografia sinuosa, quin perill!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tota elevació té un perill, es miri des d'on es miri ;-)

      Elimina
  8. Mira, avui he aprés què es la sina ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. ^ ^ Pons, no diràs que no s'aprèn llegint a ca la cantireta ;-)

      Elimina
  9. boooooo montse !! quin perill aquestes obertures ! ;-)

    ResponElimina
  10. Podem tenir bosses emmagatzemades amb el perfum, però l'instant que vivim amb qui ens fa sentir, salivar i estremir-nos, no és pot guardar, només es pot viure, i agrair infinites vegades, tots els instants en què ens sentim vives!!!!
    I la sina entreoberta, per guarir-ho tot!!!!
    M'encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars