Passa al contingut principal

BLUMENTHAL 1



LA DIFERÈNCIA ENTRE UNA CRIATURA I UN POEMA (“The Difference between a Child and a Poem”), de Michael Blumenthal

Si estàs aterrit per la pròpia mort
i vols escapar-ne,
és possible que vulguis escriure un poema,
per tal de que el poema dugui el teu nom
fins a l'eternitat, el poema
esdevingui immortal, més enllà de la carn
i la moda, sigui llegit
d'aquí a mil anys per algú
amb tanta por a la mort com tu,
en un camp fosc, de nit,
quan t'hagin decebut en l'amor, un altre cop,
i no hi hagi il·lusió amb què escapar de
la força interior de la pròpia carn
contra els marges cada cop més estrets de l'esperit.

Però si has acceptat la teva mort,
si has pessigat cada dia la carn que ho corrobora,
i has passat pel davant d'infinites làpides
amb el teu nom gravat, si saps de segur
que algun dia, un cop, arribarà el dia
en què et miraràs al mirall per buscar el teu esguard
i només trobaràs silenci, llavors
potser vulguis engendrar una criatura, vulguis empényer
els petits oracles de carn endavant
cap a una història finita, només, però allargant-se,
vulguis llençar la teva llavor al vent
com ho faria la calèndula o el fruit de la passió, i veure
com una flor fresca neix en lloc teu, com la teva cara
n'esdevé una altra, poc a poc, i els teus ulls
llisquen per les galtes, front amunt
cap al teu futur silenciat, predictible.

I, llavors, quan hagis acabat amb tot això,
potser vulguis escriure un poema.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.

Comentaris

  1. Molt bo, la por a la mort dóna per a molt però l'amor, el gaudi i el desig per a molt més, només quan tens eixes tres coses en harmonia és quan pots escriure un poema, o si no es tenen en harmonia, quan els ullals de la vida et facen ferides, és també una manera de poder tenir matèria poemària.

    Una abraçada amb la pell aborronada per aquest poema.

    Vicent

    ResponElimina
  2. Un poemàs!
    L'hi trobat preciós, gràcies, també, a la traductora...

    ResponElimina
  3. O sigui, que el quid de la qüestió està en accepar o no la mort?
    Jo penso que de de poemes en podem fer sempre, sempre.

    I ara me´l tornaré a rellegir perquè m´ha agradat molt i segur que hi vaig trobant més significats.

    ResponElimina
  4. A TOTS: em va agradar tant, que no traduir-lo era una traïció a la poesia.
    Contenta i agraïda que valoreu els meus esforços. Abraçada forta.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars