S'ha produït un error en aquest gadget

diumenge, 30 de desembre de 2012

FÍSICA I QUÍMICA DEL 2012

Guaita!! Veig el que et passa...

FÍSICA. Dels éssers vius que he tingut el plaer d'abraçar (sense haver-los de pagar abans, clar) aquest any.

La Júlia Lehnert, a Montfalcó Murallat, una tarda tranquil·la, mirant els prats gronxant-se en l'oreig de la primavera.

Lo Joan Abellaneda, una tarda superxafogosa a Sudanell... Núria i Marc, gràcies, vau ser cireretes per a un recital d'11/10.

1. Una primera trobada blocaire a Verdú, un dia preciós. Lo Miquel Àngel-"...El Temps de Seduir-me"  i Roser, la Lídia-"Carpe diem" i família, lo Jordi Dorca-"Adverbia" i l'Anna, l'Helena (4 blocs soleta, wow!), a saber: "D'allò bell, d'allò sublim", "En cada vers que has entès", "Anticànons" i "Una cosa molt gran en una de molt petita". L'aperitiu va ser a casa meva ;)

2. A Navarcles. La primavera resplendia. Glòria Bosch-"Glo.bos.blog" i "El que em passa pel cap"  i Jesús Bonals, la seva senyora, i Montse, la tata de l'Helena.

3. A Barcelona. Estiu rigorós, xafogor. Turistes. Me vaig perdre, em van trobar, vam riure molt... La Sílvia-"Fent punyetes", lo Fra Miquel-"Banc amb vistes", la Núria-"Miramelsmots", l'Elvira-"Elfreelang".

4. A Corró. Plantada en la nit que anunciava la tardor, sota la lluna plena, vaig aprendre a estimar el verb en veu alta. Quants...NÚRIA!!, Lola, Carme Rosanas, M. Roser- "Petiteses", Sintu,Toni Prat, Montse Galionar, Anna Mas, Víctor Pàmies, Teresa Batlles, Dolors Guasch, Fina, Pruden Panadès. I l'Enric-"Bloc d'Enric Bagué", que em va llegir, i em va sommoure...

5.  A Barcelona. Una tardor recitada i poètica, esverada, una mica dietètica, també ;D  Lo Ramon-"Mon-cat" i senyora, la Maria-"Llamps i trons" +1, la meva joiera Montse Bote-"El trébol de 4", lo Rafel Casas-"La Cerdanya des de can Fanga".

Un dinar imprevist amb lo Josep-"Descans.Bloc d'un home que descansa" en una visita per feina a BCN.

Si me descuido algú, perdoneu-me...

 Viennese Musical Clock by Zoltán Kodály on Grooveshark

QUÍMICA. Els éssers vius que tenen bloc, amb qui he travat més que una línia....

Per a tots els seguidors del bloc, que han estat capaços de suportar-me tot l'any sense enviar-me a les instàncies de cal Gúgel per a que me desfesson, desintegresson o desnonetesson (=treure les nones amb programes dolents): sou genials. M'heu permès anar a dormir pensant que la vida escrita val la pena, que les penes i alegries compartides ens fan humans. Encara que pensi que estic com un llum, vosaltres enceneu la llumeta per a que trobi el camí i em dieu ànims, que el fang un cop sec no s'esberla per casualitat. Us duc a l'esquerra de mi, allà on tinc el cervellet més eficaç, el de la intuïció... el que batega a 90 copets per minut.

Que el 2013 ens deixi gaudir almenys de la meitat de les coses fetes durant el 2012, amb la salut, les ganes i l'empenta que ens caracteritza. I ens ho poguem explicar a la propera trobada blocaire... CALÇOTADA? VAAAAAAAAA!! ;) (S'admeten propostes barcelonines, gironines i tarragonines. Mentre sigon originals... ja em coneixeu!)

BADOC(S)

del bloc d'en David Lázaro


Bada. Bada la boca, els ulls, la caspa damunt del paper, les cames sobre el desig escrit. Bada a les pel·lícules en què dir mentides és simple i efectiu. Hi ha badocs en tots els racons que ha estat impresa per efecte d'un cos efervescent. A la paret, a la superfície en què besar-se sense xarxa és risc i aplaudiment. Als prestatges més suaus i rodons, als balcons de les mans més xerraires, on els monòlegs es creuen rotonda i monument... Bada, i cau, i s'emmiralla en el mirall del que potser és mentida. Però meravella. I torna a badar, fins que una llàgrima li cau i li recorda que aquest ull sense lleganya governa la seva nau. Potser caldria trobar un monocle on fixar la vista... O una veu menys fonda, que no trasbalsés els pòsits del vers encara no escrit.

Love Song for a Vampire [From Bram Stoker's Dracula] by Annie Lennox on Grooveshark

divendres, 28 de desembre de 2012

INNOCENT?


Les seves bromes no eren gens còmiques. Mai havia tingut la gràcia de la tia Enriqueta, que ja era de manual, de com prendre el pèl als parents propers. Com a molt, enviava les postals de Nadal el dia 28, amb menys segells dels que tocava, i felicitava la Pasqua als amics, amb l'excusa que la mona que duia al damunt no sabia català. L'Enriqueta sí, que en sabia. Aquell any s'hi havia lluït especialment. Mentre la jutjaven per triple homicidi amb l'atenuant de "la típica hiperglucèmia múltiple amb l'excusa nadalenca", se li escapava el riure per sota el nas, i recordava la frase del nebot: "Hi ha ossos que no es poden doblegar. Que sigueu feliços...mentre duri." Farta de tenir-los 3 dies asseguts a taula, des de la vigília de Nadal fins a la matinada del 28, des que ella s'havia enamorat dels fogons i ells ho havien descobert, els havia empegat a la cadira amb una cola feta per a dròpols contumaços. Els havia matat amb amor i calories. "Silenci a la sala!! Silenci, carai!! Té res a declarar, la tieta? Vull dir, la pobra víctima? Silenci, conye!!"

dijous, 27 de desembre de 2012

NANSAR-ME

A la bassa sura
la meva rialla.
Ha après
a nedar-hi
contra corrent,
violentament.

Nansa'm
per beure'm.
Trena el vers
a la boca, aiguaneix.


CONTINUAR RESPIRANT, Ingrid Michaelson. Lletra original, aquí.

La tempesta ja és aquí, però no m'importa.
La gent es mor, tanco bé la porta.

Tot el que sé és que ara respiro.

Vull canviar el món... però tinc molta son.
Vull saber què més hi ha que tu i jo.

Però tot el que sé és que ara respiro
Tot el que em cal és respirar
Tot el que podem fer és respirar ...

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.



dilluns, 24 de desembre de 2012

NADALA 2012

del bloc de Sergi G. Oset

Posa l'estrella allà on vulguis.
Sempre il·lumina,
a dalt,
                                         a baix,
inclòs al centre de totes les 
      COSES,
allà on hi ha l'íntim,
                     el desconegut,
allà on rau el perdó.

BON NADAL. Mantingueu encès el ble. Il·lumina més del que us penseu. 


diumenge, 23 de desembre de 2012

PREPARACIÓ

Feu camí, amb passa segura i nua, sobre la pedra i l'arena del temps que us ha tocat viure. Mireu-vos al mirall: humans, volàtils, imperfectes. No deixeu de ser joies per als qui us estimen. No us captingueu més, els dies passen i marceixen les paraules no dites... A la finestra veureu els ulls dels que desitgen caminar i no poden, i les cames dels que voldrien volar, i somien. Les hores més fosques no duren tota la nit...

Le Badinage by Marin Marais on Grooveshark

dijous, 20 de desembre de 2012

1000ºC-1ºC= UF!!!!

Aquest termòmetro, és dels xinos???

"No, amor... sobre aquest botó no... farem una destrossa... no em refereixo a la meva calvície...i a ma sogra tampoc... sí, són molt guais... no toquis... vull dir que sí... estic una mica afàsic, no?... sí, sí, oi tant...no, el botó vermell, no!!..." (...) "Interrompem el so del tam-tam per anunciar que s'ha acabat LO MÓN. Els preguem que se mantiguin amb l'orella empegada a terra, per si tornen els tiranosaures. I ara, la predicció del temps. Farà una calor empudegadora i blablabla...."


Mercy by Dave Matthews Band on Grooveshark

dimecres, 19 de desembre de 2012

REGALS


Decideix invertir els termes. Proposa un regal invisible ( dels que es desemboliquen amb els ulls ) per a un amic tangible. El pressupost s'ho val : "Canvio somriures per petons. No s'accepten Whatsapp. Imprescindible coordenades GPS per no perdre's."

dilluns, 17 de desembre de 2012

PUPA ;)

desig de tapar-me amb UNA
Morrades contra els escuts d'antimatèria dels éssers que diuen "estem en contacte" mentre no contesten als missatges. Agilitat en els dits, mentre dormo, contra el cap que fabrica somnis "Li posem l'individu, vostè els diàlegs". Telepatia fora de cobertura. Enyor dels temps en què ser feliç no estava gravat amb el 21% d'IVA.

Acdc by Highway To Hell on Grooveshark

diumenge, 16 de desembre de 2012

DELICIOSAMENT TURCA

Vet aquí una semblança poètico-gastronòmico-cultural de la meva breu però intensa estada a Istambul. La part sensual NO va tenir temps de ser-hi, ho sento ;)

A cavall entre Occident i Orient, la cama despullada, el cap roman cobert de pensaments...


Amb l'ànima predisposada a l'aventura, he sabut conjugar els substantius LLENTIES i BULGUR. He menjat fantàsticament bé, amb llengua picant i alegria als ulls. He parlat en català, castellà, anglès i francès (oui, je peut m'exprimer un petit peu en français ...) mentre de fons sonava el turc com a excusa ( a cops, massa protocolaris, he de dir, i massa encorbatats, per marcar diferència entre els mestres i els deixebles de l'escola )  He anat des de Findikzade al pont de Gàlata dos cops, en tramvia i a peu. He begut cervesa mentre al meu cos s'encenien guspires de bellesa eterna amb la silueta d'Hagia Sophia il·luminada per l'electricitat i per la Lluna. He passejat per places plenes de gent que venia de tot a tothom, en una llengua dolça i antiga. He escampat àtoms meus per les arcades centenàries del Grand Basar, envoltada per ulls masculins que es penjaven dels pits i dels malucs, i amb llengua salaç imaginaven ofertar-me catifes de llana sota làmpades de vidre plomat amb colors irisdiscents mentre ens prenem te i em toquen la pell unes pashmines esplèndides de caixmir sobre la pell quasi despullada...

He menjat simit com aquell que beu petons de la boca de l'estimat....

He treballat la farina fins aconseguir el tacte de la pell del bebè. He envejat les mans del cuiner si les enfonsava en xocolata i nous i sucre, i en feia pecat de gula. He creat nius de carn tova i especiada que s'ha tornat petó de sèmola i molècula de saliva especiada...
He dormit en un quatre estrelles que era com de tres, i a la dutxa no hi havia telèfon per a poder-se ruixar amb sensatesa aquells llocs que... ( m'estic posant sensual, ho deixo córrer...) He enviat whatsapp perquè els que m'estimen sabessin que continuo viva i somrient. He escrit correus a qui patia perquè me segrestessin, els harems encara hauran de pagar per a tenir-m'hi dins. M'he emocionat amb uns ulls preciosos d'un nom amb significat intens, i unes mans amb penyora. He giravoltat amb els derviches, els ulls penjats de la gravetat immòbil, el pensament lliure i la mort que ens turmenta. El cafè turc m'ha fet la pell morena i la gola ensucrada. El te m'ha donat motius per parlar sense cansar-me del perquè som el que som, i fem el que fem, de bon matí amb l'esmorzar, i abans de cloure els ulls pensant en la propera crida del muecí...



I he deixat una part de mi a Istanbul, mentre queia el sol al Bósfor, i les mesquites es preparaven per a ser immortals en els meus ulls, i jo, mortal, ja les enyorava.

PD. Aquest disc és genial. Se diu "Far East Suite", i és del grandiós Duke Ellington.

Isfahan - Duke Ellington & His Famous Orchestra by Duke Ellington & His Orchestra on Grooveshark

dijous, 13 de desembre de 2012

CAL·LIGRAFIA REBEL

Aldovega, disseny d'interiorisme

No eren pigues, eren punts volats els que flotaven en l'aigua, talment com CAL·LIGRAFIA del cos que DESOBEÏA les dièresis... i, saps?, el teu nom no n'ha dut mai. Per això encara hi suro, per amarar-me de tu.

PD. Istambul m'ha robat el cor...

dissabte, 8 de desembre de 2012

BAKLAVA



La Cantireta se'n va a Estambul fins dijous dia 13 al vespre. El motiu de tenir aquest bloc en estat de delícia turca és l'aprovació d'un projecte Grundtvig per part d'Europa que té a veure amb el menjar tradicional i saludable, i en el qual hi participem, a més de l'escola turca que n'és la coordinadora, una escola de França (Montluçon) i una d'Alemanya (Leipzig). I sí, estic nerviosa, perquè a més de la responsabilitat de representar a l'escola, som la primera escola d'adults de la província de Lleida que té un projecte Grundtvig aprovat i ara el duu a terme. Per tant, és com posar una pica a Flandes, o portar una mica de Catalunya a Estambul. Cal afegir, nogensmenys, que la llengua vehicular és l'anglès, i el tòpic de la trobada és el menjar, amb totes les branques que se'n puguin derivar:  econòmic, social, polític, de sostenibilitat, sanitari, filosòfic i fins i tot religiós (ells, com ja deveu saber, no mengen porc ni beuen alcohol, si són practicants responsables).



Presentarem les receptes més nostrades: el cóc (o coca de recapte), el bacallà amb samfaina, el gaspatxo, el pollastre amb prunes, les favetes amb sípia, la macedònia, la truita de patates, el mel i mató, la paella, l'amanida de nous i poma amb vinagreta de mel... i el PA AMB TOMATA, clar!! En anglès, amb recepta i imatge inclosa... Espero no ensopegar amb cap consonant travada, ni tartamudejar...

Demà diumenge, a les 11.30 del matí , se'ns enlaira l'avió... comença l'aventura!  

PS. Elveda, ve güle güle (a reveure, i feu bondat :0) )

dijous, 6 de desembre de 2012

JO EN RELLEU



Del davant de mi ve la resposta,
la llum que veig sóc jo en relleu,
i és tanta la flama que em cremo, ara.
No és possible tanta remor, tan endins,
no cal ser poeta per parlar-te poc,
amb la llengua que et gronxa, petita,
amb lletres rodones i sons senzills.
Deixar-te em reca: veig en mi un pou,
aigua que torrent fa riu de muntanya
i el plaer de tancar-ne el corrent
és il·lògic, però simpàtic. Prou que callo.
La mà dels seients no em besa,
ni escolto silencis més durs que aquest.
Neixo en mi per morir més enllà.

D'un poema inèdit escrit a mà el 6 d'abril del 1994, amb 27 anys.

dimecres, 5 de desembre de 2012

PUBLICITAT-2



Dièresi eixelebrada busca punt volat per crear mots en llavis catalans degut a canvi imminent de tipografia. Abstenir-se monosíl·labs relacionats amb el seny. 

P.S. La dièresi sobre la O equival a les meves ulleres. Dedicat a i inspirat en aquests solets, UN i DOS

dimarts, 4 de desembre de 2012

LA MARCA DE L'AIGUA


S'examina: uns punts volats, un canvi de vista, un paisatge esbiaixat.  Refà les comes, arrodoneix les notes. Bemoll, becaire? Mig to menys a la veu, i la síncopa, i l'accent, que explora les palatals i les guturals, per perdre's entre el mite i la llegenda, entre el bes i el vers que s'hi vessa. Lingüística aplicada, literària i fervent. Marca de l'aigua al paper quan l'hi escriu.

diumenge, 2 de desembre de 2012

PÈPECS SOBRE TU, FILLA.

D'aquest il·lustrador genial


El coneixement de mare
fa possible
la diversitat:
dinosaures,
cavalls de joguina,
factures pintades
i arbres-finestra
oberts pel número que toca
aprendre's després del 5.

"Mare minin", som un tot
inver-
semblant
en el qual
els pèpecs dormen sobre
Grimm, Perrault i Andersen,
i s'alternen les visions
i les papilles
(ho he dit de mentida)

Poema inspirat i dedicat a la meva filla, la Beatriu, quan devia tenir entre 3 i 4 anys. Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 123.

Halle Hallelujah by Sidney Bechet on Grooveshark

divendres, 30 de novembre de 2012

PUBLICITAT

Dont Stand So Close To Me by The Police on Grooveshark


Es lloga boca que enamora per a ulls curts de vista. Glotis disponible per a encontres nocturns.

dimecres, 28 de novembre de 2012

Cantireta a Bar-cel-ona (3ª part i final)

("Jo ja t'ho deia, que aquesta dona té un aire despectiu..." "Sí, és que potser va mal f(arga)da..." "Vet a saber, a simple vista és molt difícil de predir, potser en una altra vida va ser la Rottenmeier...")

Ei!! Vosaltres per aquí!! :D Bé, doncs ja estem davant de l'ATN. Si fem recompte del que tenim, són els següents ítems, a saber:

1. La bufeta plena.
2. L'estómac buit.
3. El cap ple de pardals poesia.
4. Lo Mon-cat i senyora, fent un cigarro (cadascú el seu... crec)
5. La Montse Bote, esperant l'altra Montse, o sigui, servidora
6. Un dinar del qual no en sabíem ré (ni els antecedents policials...)
7. Butllofes als peus.
8. 10€ menys a la butxaca.
9. Suor a les aixelles, lo front i lo bigotet.
10. Verborrea acusada i imparable.


Servidora, en veure lo Mon-cat, quasi cau a terra. Lo meu ídol!! Tan gran com en Messi, però de la fotografia!! (Té uns ulls preciosos, ho sabíeu?) I l'acompanya la Montse, que és la factòtum d'un collaret molt interessant (la padrina de l'anunci dels congelats diu el mateix, quan li anomenen el gènero... hehehe) que properament me veureu posat, si teniu ganes de repetir (Dententes, dentetes....). Bé, potser que entréssom al restaurant, no? Encara ens hauran de plegar, i la senyora mal f(arga)da no crec que ens faci LO BOCA A BOCA....
Boca oberta (16€ lo dinar)
 

I ara ja entrem a l'apoteosi culinària, a l'Adrianisme barceloní... a les exèquies de la gana, la fam i la misèria estomacal. Com en tot dinar que se prècio, tinim dos bàndols: els de la finestra, i els que se'ls miren. Cap dels dos podrà anar al lavabo un cop començat lo banquet, ja que igual s'organitza una revolta, perquè caldrà fer aixecar (lo puny no, hòmens!!) el cul de la cadira: som 20 persones capiculades, compartint suor, caspa i saliva... i no som al M-E-T-R-O!!

Mos de mon-cat, amb flaire inclosa ;)


El primer plat ( a triar entre 4 ) consistia en consolar-se amb la visió trista d'unes mongetes escindides (de què ens sona això??) sobre un llit d'una cosa que semblava ser l'acompanyament.... La Gerònima es va esglaiar. Cada cop que hi clavava forquillada comptava per a ella mateixa el preu del plat. El +1, molt amatent, li va deixar tastar amb generositat els 20 i pocs "penne rigate" que tenien bona pinta i millor gust. Algú va demanar-se la sopa de ceba, que feia honor al seu nom. Potser hi havia alguna cosa més... passem al segon. Lo peix va ser la tònica general, mentre que alguns es decantaven per un filet de vedella que calia ser mostegat amb cura i parsimònia. Postres: flam de llet o pa de pessic emborratxat. Cafè? Oi tant, almenys alguna cosa forta i directa als neurotransmissors, que telegrafien "Son, mandra, son..." al cos.

Comiats... Sí, van fer mutis per la Rambla. És el que té l'artèria de Barcelona, que duu sang amunt i avall, rega i dóna vida, i sembla la mateixa però no ho és, perquè en cada minut tu també has canviat. La llum és menys forta, ja cal jaqueta, i quedar-se a les cantonades per parlar del món és exposar-se a un costipat. Deixo la Montse i lo Ramon amb la sinyora (snif...snif...). Se'ns acomiada més endavant lo Fra Miquel, les noies també, i en arribar a una plaça la Gerònima també se'ns queda un bocinet de cor. Naltres, Rafel, Glòria i jo, farem de models per al quadre d'en Hopper, i parlem de la vida, de la mort, dels llibres, de llegir i escriure.



Vora les 7 anem xerrant cap a l'Estació del Nord, des d'on tornaré a la terra del LO, als ametllers i oliveres, terra endins, allà on em van plantar. Abraço als amics amb promeses de llibres i visites, de comentaris a la xarxa. Barcelona, des del bus, sembla dividida: l'opulència dels joiers contrasta amb les desenes de botigues tancades, les franquícies xineses, els bars il·luminats amb la tristor de la crisi, les voreres amb gent que no sap què hauria de minvar la pressa, perquè tot arriba. Fins i tot aquest Nadal a mig gas, que no gosa enlluernar-nos...

Dormo el son dels justos, entre el Bruc i Cervera. M'espera el cotxe, ma filla, els pares. Aparco. La llar de foc, i el somriure de benvinguda. "Hola, com ha anat?"

3ª part i final.

dimarts, 27 de novembre de 2012

Cantireta a Bar-cel-ona (2ª part)

A veure... mos havíem quedat en què algunes persones anaven al lavabo, i altres feien saltirons (d'alegria) per dissimular la bufeta atapida... davant del Palau de la Música, ep, que no és cap lloc lleig...bé, mentida, sí, la paraula Bitllet Millet i "Poseu la mà a les butxaques d'altri / i que el dia vos sigui fàcil... etc". Ais, que me desmarxo. Aon era? Ah sí, que la Montse Bote i lo Ramon (mon-cat) alternaven la meva orella dreta per a dir-me que me buscaven (quina emoció, ser tan popular... hehehe). Després de 25 trucades i de desesperar lo Xavi (que pensava que jo, de poeta, en tenia tant com de salvadora de la pàtria la Gaietana d'Alba(da)) i fer-me morros (i jo, gairebé fotre-me'n), arribem a la conclusió de que:

1. saltironejar davant lo Millet queda bé, sempre que de fons soni alguna sardana.
2. trucar-se condueix a la sordesa, sobretot cap als altres, que te parlen i no t'enteres de ré.
3. tinir gana a Bar-cel-ona no surt a compte, perquè t'aixequen la camisa i et quedes amb l'estòmac mig buit... això sí, l'efecte estètic està més que assegurat.

Visto lo cual, mos en vam anar, alguns saltironejant (servidora) i altres ja corrent, cap a l'ATN, que és el nom moderno pel qual se coneix l'Ateneu, lloc on se reunixen les ments preclares per

escopir a la closca pelada dels cretins (Salvat-Papasseit dixit) del poble que va a peu (cantireta dixit).

Fi de la segona part.

diumenge, 25 de novembre de 2012

Cantireta a Bar-cel-ona, 1º part

Lo culpable ;)

Són les 6 del matí. "Cantireta... tens trobada...amb lo lavabo... i amb l'Alsina...tanca el despertador...que si s'aixequen, la feinada sirà fer-los adormir... i lo gat..." Temperatura a l'exterior, és a dir, fora del llit: 16'6ºC. Sí, és una hora inhumana per una trobada blocaire. Però és el que té viure a les quimbambes, o sigui, a 130 km de Barçalona, també coneguda pels guiris amb lo nom de Bar-cel-ona. Doncs això, que m'aixeco, etc etc (no voldreu pas més detalls, eh??) i a les 6:50 am estic com un clau a l'estació de busos de Targa (Tàrrega per als forasters), disposada a gastar-me 26'5€ en un bitllet d'anada i tornada. Perquè tornar és vital. Per explicar la peripècia, més que ré.

L'Alsina-Graells, també conegut com a Rufes ;)

Bé, ja són les 9 del matí. Posem a la Cantireta a Barcelona, davant d'un banc molt cèntric i molt pompós, per a trobar-me amb la Glòria. I vet aquí que deixo penyora a la ciutat: me xurimanguen la bufanda més xula que tinc, que cau i passa a altres mans (i potser a una altra vida menys entretinguda que la meva...o sí?). Apa, quina gràcia. Bé, anem a fer un cafè/tallat/entrepà-embolicat-com-els-que-fa-la-mama/suc tret d'una botella de vidre/primera excursió a cal Roca... i mos disposem a travar coneixença BREU però INTENSA amb els éssers humans que no se dixaven veure a la superfície, més que ré perquè estaien tots atapits
al M-E-T-R-O...


(Pausa per a la publicitat, la rentadora, un cafè, una dutxa... un petó o dos... un furgar-se el nas, lo que vulgueu)


Dos estacions més tard, sortim naltres també a la superfície. Barcelona continua tan plena de grafittis com a sota, i amb la quantitat més gran de pixarades de gos/humà que he vist mai per quilòmetre quadrat. I, tris tras tris tras, amb pas decidit tot i l'hora que és, fem cap (=hacemos cabeza) a Las Golondrinas ("i aquest que recita Bécquer, que fa??") amb la companyia singular i molt atractiva de lo Rafel, lo Fra Miquel, la Gerònima + 1, la Sílvia, l'Helena, la Glòria i servidora, que no callarà en tot el dia ni que la subornin.

Lo Mar... OHHHHH!!!


A l'hora assenyalada (veieu aquest enllaç) apareix un xicot molt decidit, que ens farà de guia per la ruta literària dels poetes que han parlat de Barcelona. Comencem pel port, amb l'estàtua d'en Joan Salvat-Papasseit, i la lectura del seu poema, "Nocturn per a acordió". M'esgarrifo de tanta bellesa, del dia que ens fa, dels amics al meu voltant. I penso: "Quina felicitat, quina gran sort, quina meravella saber-se viva per gaudir de moments com aquests...". Recitava la Glòria, sabeu? Una passejada de 3 hores entre Salvat-Papasseit, Guimerà, Pere Quart, Joan Brossa, Maragall, Russinyol.... amb l'alternança entre comentaris nostres, l'experta i molt entretinguda visió de la literatura i la història del nostre guia, i la recitació de poemes per part de tots, amb aplaudiments inclosos. També vam haver de fer pauses, clar... és el que té caminar tant, que fa funcionar la bufeta a tutiplén...

Fi de la primera part.

divendres, 23 de novembre de 2012

BES ÀVID DE VIDA



Si el món comença 
en els cossos que s'estimen,
caldrà estirar el temps 
per a fer-lo etern en el bes,
encara que coix, lent, perseverant,
fent borra del boig pedant,
pel bescoll ens acabi seduïnt, i ens atrapi
la primera llum de la gènesi incerta
de ser humans i per tant mutables en la caverna...

I si el món acaba
en els cossos estimant-se,
que s'estimbin malucs avall,
que el món s'enfosqueixi
i els deixi recomençar
 la línia del temps que es perfila,
en vers, saba, bes àvid de vida.
 

dimecres, 21 de novembre de 2012

DRECERA DE CANTONADES



Hi ha una passa exànime
sota la llamborda cega
d'aquest vespre tan amorós.

Hi ha un vers equànime
que espera la senectut
de la teva mà en la meva...

Hi ha un cel cert i espars
en tota cintura compartida
que ara es vessarà en calor.

Cau el carrer sobre un niu
de dents rialleres.
Drecera de cantonades.

dilluns, 19 de novembre de 2012

LA VERTICAL DEL BALCÓ



Hi ha una geometria grisa
que esmussa els angles
de la claror meridiana.
La vertical del balcó
es tanca, i es flexiona
en nombre escàs, finit...
Sembla contradir-se al terrat,
allà on la vida pren vol
i s'engalana de colors,
de pell viva i resplendent.

Hi ha una geografia grisa
en aquest poble sense mercat
ni teatre aparent de llums i ceres.
Som avars de la terra i el pinyol,
de l'essència que ens escalfa.

I els tractors toquen a sopar...


divendres, 16 de novembre de 2012

TOT DOS ÉS U



Tot dos és u:
l'ull, la boca, el cos.

En cada dit que divideix,
el deu veure l'endeví,
i l'amaga. I en cada dent,
parella, que en caure sobre el perill,
es fa hermètica,
u.

Perquè dos més dos és u,
perquè així en diuen amor...
 D'una participació en itineràncies poètiques

dijous, 15 de novembre de 2012

150 GRAMS DE FELICITAT



Barreja dilluns i desigs. I mira cors en papers d'estrassa. Els olora a l'obrador. Són rodons, coberts de xocolata. Són intensos, cruixents. Són com els seus petons. I es llepa els dits, somriu, es frega les mans i els compta: un, dos, tres, quatre...fins a fer 150 grams de felicitat. I continua comptant, ara les engrunes, com quan et dónes les puntes dels dits en lloc de les mans i passeges pel carrer, i et somrius perquè sí...


 

dimecres, 14 de novembre de 2012

EX CURSUM

L'ull que trascendeix la realitat

 Dalt, amb mans elevades
com a ofrena a l'impossible,
viatja el món sense paraules,
com ombra que trascendeix la reixa.

En cadira d'ACER, amb o sense mots
que emocionin, obre els ulls.
Obre els teus. Sigues
mà, braç, cama. Vehicle.

I sigues cor, ample,
per a cuidar de l'ànima.
La dels quiets que et fiten.
La pel·lícula abans de la química.

I et traspassen...
Fereixen d'amor.

Pd. El tresor masculí de casa, el petit, se n'ha anat d'excursió de 2 nits amb l'escola. És tot un esdeveniment que no surtirà a l'Hola, però és una mostra del coratge del seu àngel de la guarda a l'escola, i del mestre, i dels seus companys, que se l'estimen com si fos un germà...Gràcies, i sigues feliç, fill.

dimarts, 13 de novembre de 2012

BADA'M LA LLENGUA



INDIOma = Acte heroic d'un espanyol xisclant a l'estranger per a fer-se entendre (D'una col·laboració espontània d'un amic... Gràcies ;)  )

GOOGLEHEIM = capes i capes i capes i capes i capes...d'alumini al·lucinant en l'atmosfera...

TURCAR = aprendre a dir "Qui hi ha?" a la porta en turc mentre amb l'altra mà se sostè un kebab calent. (Del mateix col·laborador de l'INDIOma... ;D )


TUIT-A = pollet piulant l'última agonia des de la cassola.


PA(R)ELLA = gra d'arròs adossat a un altre. No necessàriament amb dret a piscina.

DISGRÀFCIA = divorci dolorós entre dígrafs.

ANGLES = cantons on plou molt, se menja fatal i a més et fan conduir per l'esquerra, situats més amunt de la França i més avall d'Islàndia. Un tal Xèspir es preguntava sobre si ell hi era tot o no...






diumenge, 11 de novembre de 2012

CREMO L'ULL

del bloc de la Maite Salord

 
Cremo l'ull dins del ble.
I el ble dins de la llum,
i el cos en el paper
en parla morosament.

I en tot combustible,
com l'ara i l'aquí.
I sempre viceversa.

Tant et conec com la fosca,
com la nit que he après 
a ensinistrar. Com la mà.

Aquest vers il·lumina 
la línia del llavi que es fon...
L'aritmètica eterna de l'U.
De l'u i jo...

dissabte, 10 de novembre de 2012

UN GUIÓ AL BOSC

vistes del bosc ;)

Van posar un guió al bosc.
Un enllaç horitzontal
en què fer-se amants.

Una línia entre el bosc
i el cos, i la B del bes.
Sense baranes,
per escapar del capvespre
amb els gafets del silenci.

I tot, tan vertical,
els sorprenia per eròtic.
I s'hi arboraven,
i es calaven foc...

Com dits fent camins
a les cames. Mans.

La caiguda dels cossos...

divendres, 9 de novembre de 2012

A L'ORIGEN

tarda elèctrica

 Estimo.

En balança daurada, elèctrica,
em despullo per a pesar menys,
per a que el pes de la carn no ens menystingui.

I t'enyoro.
En rellotge de sorra mesuro
els dígrafs, i els silencis, i els punts
de les eles germinades dins meu, i m'hi enrampes.

I projecto desig als fils.
S'entelen d'àtoms si et penso.
Intensament.

Com flaire de timó. 
Com llamp.

A l'origen.

dimecres, 7 de novembre de 2012

MORFOSINTAXI AMORFA


 Y entonces, el famoso paciente sujeto inglés fue trasladado a la parte activa del hospital donde Ella le practicó, sin anestesia previa y sin pasar por caja, una elisión de la parte inferior izquierda del PORcentaje de las frases reflejas que se había zampado en la última clase de castellano.

Pregunta 1:  On es va fer l'operació?
Pregunta 2: Quant va costar?
Pregunta 3:  Servix d'alguna cosa contestar les preguntes 1 i 2 si no s'entén lo text?

dilluns, 5 de novembre de 2012

CUES DE PANSA


Bon dilluns a tots.

Ara que ja estem en plena campanya electoral viral, i que mos hem de vacunar de la grip lo Wert i cualque altre virus que vol trastocar-mos en altre llengua que no sigui la nostra, me permeto la barra lliure llicència per recordar-vos que tenim una cita amorosa blocaire lo dia 24 de novembre, dissabte, a les 10 del matí prop de Las Golondrinas, dia propici per a flexionar reflexionar sobre la mundà i lo celestial, xò és: naltres, vaja!

El pròposit de la meva esperada visita a la ciutat com cal comtal és fer cultura, aulorar i maravellar-me amb lo mar (recordeu, sóc de secà), i ascoltar los poetes sublims que han parlat de Barcelona. Després, mos asseurem i minjarem amb educància i elegació (ais, que he trabucat les vocals, ho sento....) I a una hora prudent agafaré l'Alsina (que és una companyia de busos, no un home, eh? malpensats!!...) i me'n tornaré a l'Urgell cantonada amb la Segarra, fins a la propera... snif... snif... (me cauen los mocs, un moment, que no veig la pantalla...)

Aixines, les cues de pansa ja estan publicades. Crec que si els Fats no ens fan la guitza érem 6, de blocaires que mos trobàvem. A les passejades s'hi ha de ser un mínim de 7 persones. N'hi ha 3 d'apuntades, apart de naltres. No'm dixeu penjada... que baixo a Barcelona per valtres...

Apa, queda dit. Que la setmana vos siga lleu. I òjo amb los virus de la malallet, que encara s'hi ha de trobar vacuna! ;)

S'ASSEMBLARAN A TU

d'aquest home fantàstic


La meva apreciada Alexandra Grebennikova ha deixat petja en la meva memòria amb una entrada brillant, que us recomano vivament. L'última frase m'ha inspirat aquest poema.  




S'ASSEMBLARAN A TU

Aquest nom em sotja.
D'esquitllentes
es cola pels dits dels lloms
dels diccionaris, i amb les acepcions
intercala a. per arribar a port
i d. si és degoteig de sal
a la pell i a la sorra...

I als miralls canvia

la fesomia tan estimada,
i l'estimba,
i la fa seva, i hi plora.

I saps? Els bassals
fan caleidoscopis de la memòria.
Tampoc li cal crosses,
és ben vertical i digna.
NO diuen t'estimo:
ho senten, endins, en cada lletra,
perquè totes les cares del món
s'assemblaran a TU,
un cop t'hi emmirallis.



dijous, 1 de novembre de 2012

POST+HUMUS

manllevat d'aquí

Potser no hi ha res més enllà de l'hivern dels ossos. Potser l'oblit és el pitjor dels càstigs. Aquest poema, però, n'ofereix una altra versió. 





POSTHUMOUS, de Jean Nordhaus.

Et sorprendria saber
que molts anys després del teu llarguíssim hivern
encara reps cartes del banc, dels vells
filantrops, flocs freds de neu
colant-se per la bústia que duu el teu nom?
Tot i el temps que la teva cara
ja no projecta ombra al meu llindar,
i la veu insegura, tremolosa,
s'ha consumit al meu telèfon,
i esvanit dels coneguts, no enyoro
el teu nom. Fa cercles en l'inframón
de les màquines, un espectre esventat. Exaltarem
la generositat, i el crèdit fiable
sobreviu a la mort. Creuers pel Carib, receptes,
préstecs a baix interès. Per a tu que demanaves
tant de la vida, que vivies al màxim
dins de la coacció, el món que es vessa
espera la teva rúbrica. Esperen ansiosos que els curis 
del càncer i de les malalties del cor.
La lliga maçònica et compta entre els benaurats.
T'enyoren. Volen que tornis.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca


dimarts, 30 d’octubre de 2012

BIAIX



Per telèfon,
lluny de Pisa,
imagino que torçats
damunt del llit
tenim les mantes
penjades al biaix.

(del meu llibre, "Gàbies de vidre i pols", pàgina 51)

diumenge, 28 d’octubre de 2012

CADIRES

amunt(v)egades


Les meves mans, fill.
Desbasto cadires per a la fusta,
i em clavo estelles per desvetllar-me.
Poso sang a les ferides
i signes a tot plegat.
Una hora més de dubte
allarga la vida del filòsof.

No sóc res més.
Nit. Ni compassió.

Si mirés enrere
...
tampoc series com ara.

Perquè escriure  fa més tova la ràbia i treu llàgrimes de l'acer.

divendres, 26 d’octubre de 2012

CHAMPIGNONS

Claude Monet, Esmorzar a l'herba (secció dreta), 1866


"I ara el verb... sí, vós, Messieur Action... us despullareu els peus i us posareu entre Madame Adjectif i Mademoiselle Conjugaison... amb una mica més de gràcia, si no plou.... Et vous? Qu'est-ce que c'est?.... Non, pas du tout!!... Messieurs LaBeuf i Bourguignon, una mica més de verve... No, ara no vull una tassa de verbena....I les champignons? On caram tenim els champignons? Ah, vós els teniu dins dels pantalons?... I vós, Madame Subjonctif, què feu mirant-vos aquesta ombrel·la amb aquestos ulls de corder degollat?... Ah, que us volen fer una próposition inconvenient?.... Mira, aquestes figues fan bona pinta...NO, VÓS NO, Madame Chastity, no vull que us tragueu... la mouche du coche... Mon Dieu!!... quina costella... cotilla....ais, no l'acabaré de pintar mai, aquest quadre... Que si vull anar a plegar escargots amb la Margot?... Ara mateix hi vaig.... Tenim pa?.... Ho dic per deixar molletes... Al camí no, dona!!.... Un peu d'imagination, cherie...Sí, pensava dir-li "Déjeneur sur l'herbe"...."

Participació sense possibilitat de recuperar el seny a Relats Conjunts.

dijous, 25 d’octubre de 2012

PUNTS DE VISTA



ÒRFRENA: regal que no té ni pare ni mare.

CASPOCALIPSI: fi del món a cal Llongueras?

CAPció: mala fe a l'hora de validar la tarja sanitària.

ECSÀMENS: fàstic vital davant d'una prova escrita.

CROQUIETES: màrtirs olioses de la paella.

PAMDULACIÓ: adulació amb molles i  crosta perpetrat a la fleca. Pot ser amb sal o sense.

Tinc molta feina.... i vista cansada de tant llegir...


dimecres, 24 d’octubre de 2012

EVA A LA CUINA

darrere sublim


Talla cogombres. Llesca pa. Posa oli a la llesca. Treu les llavors al mig tomàquet. El ganivet dibuixa un somriure sarcàstic a l'engonal de la fruita sucosa, una A ben oberta. L'oli amoroseix la ferida amb la D de drama. El pa treu les dents per estrafer una E (amb faltes) d'heroïna. I finalment el cogombre, buidat de tota essència masculina, amb la carn a l'aire, té un aire molt semblant a una U. D'uretra. I riu, mentre clava mossegada a la víctima. "Què bona, la mini-puça...", mormola entre dents a la gata, que reclama part del bot(x)í. I es tomba a la televisió, com parlant a la presentadora d'un programa que detesta: "Hi ha darreres sublims. Llàstima que per a veure'ls hagis de començar per tan poca cosa. Com l'esmorzar d'avui, vaja..." Es treu les molles dels llavis amb sensualitat estudiada. Encara té uns malucs ben rodons. Somriu, sorneguera.




dilluns, 22 d’octubre de 2012

EL SIGNIFICAT DE ZERO



Per casualitat, el destí ens posa números a l'abast, com el zero. Zero és rotund, rodó, gairebé excessiu, extraterrestre per no tenir melic. Zero és important. I al principi hi hagué el zero absolut, entre vectors massa orgullosos per ensopegar... I al final tot queda en zero, si bufa massa vent...O a les fosques, com el zero sense la llum ;)

EL SIGNIFICAT DE ZERO: UN POEMA D'AMOR ("The Meaning of Zero: a Love Poem", by Amy Uyematsu)

La distància d'una sola parpella entre tu i jo.


Tant de temps vam tardar a descobrir el número zero.

Té por de sortir, el germà d'en John.
Diu que sap
què vol dir zero.

JO vull besar-te.

Un cop un matemàtic va dir que podia sumar l'infinit
amb l'infinit.

Existeix un vector zero, que comença i acaba
en el mateix lloc, la seva força
i moviment impossibles
de ser gravats amb
rajos o mapes o mots.
Hi ensopega tot i córrer paral·lel
amb tots els altres.

Un noi jove vol
que demostri l'existència
del vector zero.
Ho sento, no puc, dic,
però res del meu món
existeix fora d'ell.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca