Ruan Ji

Més sovint del que m'espero, em donen llibres. Els llibres que omplen la meva vida, i els meus prestatges, són compres fetes amb l'intel·lecte i el cor, que en moments donats il·luminen o exemplifiquen la meva vida docent. D'altres llibres, són donacions des del cor. Aquest n'és una, magnífica, un regal per als sentits, que dóna sentit a la vida. Jo he fet la traducció al català del cant 52, que trobareu en "Songs of my Heart, the Chinese lyric poetry of Ruan Ji", translated by Graham Harthill and Wu Fusheng, Wellsweep Press, 1988.

52

La gent diu que vol viure més del que es pot.
Un cop fet, però, què més
                                        desitjaran ?
La grua groga crida el seu genet immortal.
Hom no pot esperar tenir una vida eterna.


Tot sol, m'assec entre les pedres de les muntanyes.
Tinc el cor adolorit, enyoro el company.
Penso en els Immortals, quin anhel els turmenta?
Amor i harmonia íntima entre tots dos.

La bellesa se'n va igual que s'esvaneix aquest matí,
el plaer que duen la fama i els diners dura
                             un moment fugaç.


No et capfiquis en el demà.
Aquest vespre mateix rebrem la més gran decepció.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca
Verdú, 31 d'agost de 2011

C'est la vie...!

1. Em cau la pulsera d'or que em va regalar ma mare dins de la toilette. Agafo unes pinces de cuina, i amb  delicadesa de chef cook les pesco del mar casolà de la tassa. He rescatat uns 60€ de metall preciós. La rento, les rento ( polsera, pinces ) i la porto a arreglar. Llenço l'aigua del mar biològic al Xercavins. Respiro alleujada. No fan pudor.

2. Em banyo a la piscina del poble. Sóc feliç. Em trec les ulleres de peix. Surto i després d'eixugar-me el cap i els braços em disposo a buscar les ulleres de debò dins del seu recipient de plàstic vermell. L'obro. Trec 1/2 ullera. L'altra és dins. O em creix el nas per aguantar la mitja ullera, o se'm cura la miopia en un tris-tras, o m'he d'anar a arreglar la muntura. Em poso les ulleres de peix per trobar la meva família i no ser acusada d'abandó familiar, i saludo als que aconsegueixo conéixer. Realment, semblo un peix fora de l'aigua. Per sort, tots els meus fans encara estan de vacances, i els paparazzis no saben on para Verdú. Respiro alleujada. A casa tinc unes altres ulleres. Sóc rica en diòptries per a malastrucs ( llegeixi's gafes ). Surto al món. I el trobo igual que amb les ulleres de peix. Yipee!!


3. No va internet. Ens estirem els cabells preguntant-nos quina n'hem fet. El cable és a lloc. L'endollem. Darrere de l'aparell hi ha un botó. Estava en posició "off". Torna la normalitat a casa, tornem a estar connectats amb el món.

4. M'han regalat una ploma estilogràfica. Ja en tinc unes 7. Ara em falten paraules per escriure.

Faig un somriure sorneguer. De no ser pel que explico no estaria somrient. Bon dimarts!!

Apa, quants àpats!!

Avui toca sopar. Nosaltres ho celebrem tot, fins i tot que ja no tornarem a compartir l'aula ( ella és una exalumna meva, ja ho veieu!)  Demà 30 no toca res. Dimecres 31 sopo amb el meu avi que en té 95 i els meus Ramons de capçalera ( els meus 2 tiets d'aquí i un de BCN ), i una Rosa sense espines. Dijous 1 esmorzo amb els de la feina, refresco la meva nova edat i comencem amb un claustre. Divendres 2 sopo amb la noia amb qui faig un llibre encantador. Us deixo amb aquesta cançó que em posa les piles. Entomo la setmana amb els ulls ben oberts i sense prejudicis. Tot el que ve es bo per aprendre.

SABA NOVA

Som tots dos al menjador. Tenim la finestra del balcó oberta, de bat a bat, escoltant aquesta cançó dels Psychedelic Furs. Penso en les amigues. Una va ser una coneixença molt intensa, el 1r any de carrera, a Lleida. Ella i jo teníem les mateixes aversions, els mateixos gustos, i ens recordo amb el balcó obert al carrer, escoltant aquesta mateixa cançó, l'any 1986. L'altra és una de més recent, traspassada recentment, el dia 6 de juliol, als 45 anys, d'un càncer cerebral. El cel no fa diferències entre elles dues, perquè totes dues eren angelets : van entrar a la meva vida, em van fer veure i conèixer moltes coses de mi i d'elles, em van donar una lliçó d'humilitat amb la seva mort prematura i injusta. Sí, el cel és tot el que duus dins del cor.

I perquè us parlo de saba nova? Doncs perquè crec fermament en el relleu dels éssers humans a la Terra. Aquesta xicota se n'ha anat. A canvi, torno a ser tieta. El cel ha posat una Estel a la meva vida, des del dia 24 d'agost, dos dies després del meu aniversari.

I la vida s'obre camí, entre rialles i llàgrimes.

De l'amor i la gent

Ahir vaig retrobar dos éssers humans increïbles, dos resilients, dos caps ben moblats als quals el destí i la xarxa del Paul Auster ha reunit i ha fet que s'estimessin. La vida no els ha tractat gens de bé, tenen l'ànima ferida des de fa molt de temps i ressentiment envers els que els han fet mal. No saben si s'han d'estimar o rebutjar-se, no saben si el món els ha de tractar bé o els ha de deixar de banda. Ells són els que salvaran el món, ells són els que caldria escoltar per a saber què vol un infant, un adolescent. La idea la tenien clara, ells no van rebre la pràctica adequada. I se'n surten, cada minut que viuen els fa encarar la vida en positiu. S'estimen, i jo els admiro.
XeXu, la meva vida no és gaire fàcil. Tinc forats econòmics, un nen que és més bebè que nen, una adolescent, i una autoestima que no sap si llençar-se al riu o beure's una garrafa sencera de rialles histèriques per acabar amb el dubte. Però sé que amb el temps un se'n surt. Jo hi vaig ser 2 cops, al pou, i creu-me, l'amor i el donar et treuen dels forats més foscos. No seré la més adequada, ni la més sensata, però estimo veritablement la gent que s'ho mereix ( i sóc primmirada, a més ). Truqueu, sereu atesos en la mesura de cadascú. I gràcies a tots pels comentaris.

Poètica, lúcida.

Hi ha dies que voldria
ser
només algú en superlatiu.
Llavors, l'impostor de mi mateixa
no em sabria interpel·lar tan bé
ni des de tan amunt
que podria donar-me noms
molt poc adients.
L'orgull al qual
jo vull pervertir
degota cada nit
el dolç verí de la confiança,
i amb la cera pròpia
se'n fa espelmes i palmons.

Del meu llibre, una versió poètica de la humilitat i l'enveja, la supèrbia i la caparrudesa que sempre em ronden, cantant al meu voltant. L'intent de ser humana em fa acostar-me al mirall i em diu: "Avui, com ahir, ets fràgil però valenta." Em netejo l'ullera i surto al carrer.

I no, amb 4s...

Ancorada durant 365 dies en les cadires de l'edat que no seu cap lloc. Massa jove per a la cinquantena, massa tard per ser vista com a jove, llunyana de les jubilacions, lenta per als rierols pacífics, ardent per als huracans caníbals de l'equador. Perspicaç cap a la meitat de l'edat humana, que encara dubta entre el melic i l'engonal. Sagí a dojo per enfonsar l'anorèxia mental dels que pensen a les saunes, cervell apte per a la sang i el fetge aliens, eròtica del poder del bolígraf enfonsat en el sexe heterosexual, bec en l'aigua dolça de records enverinats, somnio humida que navego per canals vençuts per aigües llefiscoses a Venècia. Moc el cul en carrers amb homes que miren davant i darrere d'aquesta edat bessona, com les galtes que encara són rosades, com els ulls miops que entrelluquen el perill en franges d'edat dividida per 2, com les arracades que són motiu de conversa amb estrangers, com els llavis que enceten somriures de complicitat en llengua única forastera. Tambors llunyans en un cor encara salvatge, que domestica l'alè propi i estrany i el teixeix, pacientment, fins a convertir-lo en poema i edat. $$, %%, &&, ??, ¿¿...44. Un cop vaig entendre que jo no era tothom, que tenia veu pròpia, el meu nom precedeix les cèl·lules que es van quedant pel camí. Queda el rastre del producte, queda la mà i el senyal.

I no

perquè encara no sé si hi sóc... Potser més tard podré trobar el GPS i a la Montse dins del mirall. Ahir en vaig fer 44. Torneu i a mi del viatge de vagàncies quan vulgueu. Petons.

SE FA SABER....!!

A vere... cap de setmana superat amb nota ( 11/10), do de llengües assolit ( a saber : per a sords, català, castellà, anglès i francès, aquest últim amb sorpresa perquè "je pensais que je l'avais oublié tout!" ), nevera a punt de dimitir per estar ensenyant les vergonyes ara sí, ara també; gent que entra i surt de casa amb un "Salut!" que diries de tota la vida i claus com si visquessin amb nosaltres, catolicisme ben entès,
traduccions xurruteres que fan gràcia i rialles saníssimes amb l'Alsàcia, seminarista d'allò més eixerit i ahir al vespre, 12 a sopar... m'explico: me'n vaig a la terra dels PERCEBES i no penso enviar-ne cap per correu, ni que sigo certificat amb acús de rebut. Si se m'encomana res dels GALEGOS, us ho faré saber...o no ;)
PD. El cap de setmana ha estat genial degut a haver acollit gent de la Jornada Mundial de la Joventut en pelegrinatge a Madrid. Vam tenir 2 xicots, que es van ajuntar amb les 3 xicotes de la mama política, i hem fet els àpats junts. També he ajudat a fer d'intèrpret per a la parròquia. Per tot això i el record que ens queda, ho reconec: m'ho he passat molt i molt bé.

(PISCINES)

(PISCINES)

Lànguidament un crol s'escapa
d'un braç molsut que neda.
No gaires, no fos cas que el múscul digués
que anem al gimnàs per xerrar.
Accident de braça-granota, el peu correspon
al gripau en el traç de l'aigua.
Des de la gespa,
tothom és esvelt i ho intenta.

Del meu llibre, una visió irònica de les dones de la societat burgesa targarina a la piscina, quan encara vivia a la capital del teiatru.

Pat Boran

En Pat Boran va venir a mi a través d'una amiga.Vaig escriure la traducció d'aquest poema per a una altra amiga que planyia la mort de la seva mare, i li vaig enviar el condol amb el poema en una carta manuscrita.

( SINCE YOU LEFT..) DES QUE TE'N VAS ANAR...

els dies han après un nou idioma,
els vespres posseeixen el do de llengües -

les veus de la pluja a la finestra de la cambra,
del vent que xiuxiueja al carrer de tempesta i pluja,

les canonades que et criden,
de bol a bol d'aigua.

La pèrdua troba cançons noves
en instruments antics.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca

OBRES POÈTIQUES

Del meu llibre ( només en tinc un ), un poema dedicat a les obres de la meva casa, que té 3 pisos d'alçada i una antiguitat de 6 segles. Vaig dedicar el poema al meu marit, que és paleta i és qui ha fet moltes de les coses aquí dins.

ARQUITECTURA

Pel desig de construir no és,
ni per l'afany d'eternitat,
que el desig inventa cases
i l'esperit compra els mobles.
Davant del buit tot és possible,
inclòs allò que no fou mai:
enderrocar el defecte, parlar més bonic
i llogar les golfes de la personalitat.
Imagina que ets brocanter,
vendries defectes de segona mà?

Montserrat Aloy i Roca

Els dibuixos del llibre són de la Glòria Coma, historiadora i il·lustradora targarina. El llibre encara és a la venda. Podeu deixar els vostres comentaris, sempre són benvinguts i il·luminadors. Gràcies.

Noses

Benvinguts al meu caos. Casa de X m2, jo diria que cúbics, per la mida que té hom pot fer algunes coses que ara suggereixo:

1. Anar en walkie-talkie per casa, per cridar els de casa a dinar, bodes, reunions, ressopó, etc.
2. Instal·lar sirena transatlàntica per avisar d'intrusos, puces i alarmes en general.
3. Llogar contenidors per llençar tot el que sobra ( no la família  )
4. Dir a la família que la política de "no llençar res" no pot ser, que arriba un moment en què no s'hi cap.
5.
6. Si el gat vol dormir còmodament, fer-li pagar un tant cada dia per ajeure's al sofà, a l'alça, clar!
7. Les puces paguen un suplement per alimentar-se del gat i okupar sense premeditació ni nocturnitat el sofà i altres racons de casa. S'augmentarà segons IRPF mensual.
8.
9. Quan te cases, te regalen coses que al cap de 15 anys ni recordes per a què servien, ni qui te les va regalar. Això últim prova que el matrimoni causa amnèsia voluntària.
10. L'alegria de llençar noses al contenidor només es compensa amb 15 minuts al jacuzzi. En cas de no tenir-ne, gibrelleta per remullar peus també fa profit.
11. Lligir, escoltar música, mirar vídios i fer d'ensenyanta de la llengua indígena només fa que fotre nosa als prestatges.
12. El carro de l'entrada és un vestigi de quan els cavalls del carruatge es comptaven d'un en un.
13.MAI DE LA VIDA ES LLENÇA RES SENSE PREGUNTAR ( ahir em va passar )
14. Disposem de 3 cadires de rodes, i 2 sofàs per fer-hi el gos.


Demà, un poema sobre l'asunto d'avui. Hale, salut i guardeu-vos de la calor, que s'acusa ( i no es defensa ).

Useu i després llenceu?

Com diu en XeXu, ser gat i estar amb relacions amb ratolins pot dur a alguna tragèdia. No per als ratolins, que busquen raons com en la sèrie infantil, sinó per als gats, que semblen adormits i te la foten així que marxes per la porta. Conec gent que sembla inofensiva, i després et mostra una cara bel·ligerant que diries inspirada en "Braveheart" versió lleidatana. Gent que sembla asseguda en "El que tu vulguis, tant me fa" i quan han de triar, són els primers intolerants. Gent que diries que els cal el PIRMI, l'IMSERSO i ser els primers en la cua del supermercat, i quan els veus sortir, ets tu qui t'apuntes als dos de dalt. Gent que diu conèixer molta gent, i resulta que són afegits al Feisbuc després d'una nit de farra, alcohol i sexe sense límits. Gent que és molt bona en la seva feina, i quan els veus per un forat es dediquen a copiar tots els mètodes havuts i per haver. Gent que porta marques i et critica per no dur-ne - i així tu et fas una personalitat pròpia, mentre que els altres l'han pres de les etiquetes de la camisa, pantalons, etc, que duen posats -. Gent que estiueja en llocs només accessibles amb aparell privat amb motor i potser ales, que et fot a caldo perquè tu els fas descobrir l'Espluga de Francolí. Gent que diu predicar amb l'exemple de l'idioma estranger, i a l'hora de la veritat només sap dir ( és veritat 110%, ho prometo!! ) "Uan, txu, fri, jau matx?", i encara rebla assegurant que no cal res més, que allà més enllà d'Andorra ja t'entenen tot el que cal. Gent molt catòlica de diumenge amb vestit de mudar, i a l'hora d'acollir joves els fa por posar-los a casa. Gent rica que es queixa de tot a tothora, i demana rebaixa i descompte i oferta als llocs més insospitats, per després demanar llagosta per a 6, "ben fresca, sisplau, eh?"  Ahir la gata ens va fotre una truita pescada a Tavascan, amb traïdoria i silenci, per cruspir-se-la i deixar el cap, que no és gustós. El que dèiem, gats i ratolins jugant seriosament a menjar-se.

EXEMPLE

Del seu llibre, "Aquí", publicat per Bartleby Editores S.L. el 2009 en edició bilingüe, la Wislawa Szymborska ens il·lumina eficaçment. He intentat una traducció al català propera a la versió traduïda del castellà. Espero que us agradi.

EXEMPLE

La tempesta
va arrencar ahir totes les fulles de l'arbre
excepte una,
deixada
per a que es gronxés sola en la branca nua.

En aquest exemple
la Violència demostra
que sí,
que a voltes li agrada fer broma.

Wislawa Szymborska
Traducció de Montserrat Aloy i Roca

ANI(S)VER(D)SARIS

Ahir vaig fer 3 anys aquí. Dimarts 9, el meu avi matern se'n suma 95. 40 anys que porto ulleres. 8,5 del meu plançonet al món. 1 setmana de la instal·lació de l'ascensor a casa meva. 12,5 de la patarrufes. 2 anys de l'èxode del Paradís. Molt poc per a que siguem més a la família.

Anís verd aromàtic per als aniversaris. Ros ari de perruqueria per al tombant de l'edat al calendari. Rosaris de paciència cap a mi mateixa. Vers i raser en què explicar com va el món. Felicitats, Cantireta, per no trencar el càntir, tot i els cops que va i ve de la font.

GUIMERÀ ( 2 )

Hi he anat tants cops, sempre enduta pel misteri i el silenci que porta la Vall del Corb dins seu, i sempre em fa reflexionar sobre la relació entre el meu antic "poble" i jo, que vaig triar la pedra i els tractors en lloc del teiatru.
Aquest cap de setmana, Mercat Medieval a aquesta vil·la fascinant.


GUIMERÀ

Drecera inexistent.
Pel camí ral el pecat troba
marges exigus on turmentar-vos.

Per dins, igual que l'ànima,
esforços constants i creixents
que culminen a Missa Major.

Per fora, els cos enfebrit
critica el veí i l'abraça
contra la paret de pedra vella.

Humitat i silenci. El Corb
aplega l'existència humana
i la torna història i veu.

Sou defecte i virtut, peu nu
que desmarida els fils
dels focs follets de la il·lusió.

Talaia tenaç, ressò de Vall,
pessebre real, mercat i raó,
porta, porxada i ascensió.


PD. La música és una peça molt íntima, de quan tocava la flauta dolça amb un grup d'amics a la capital de l'Urgell. La lletra, aquí.