Llocs on no m'esperen

Al Feisbuk, lloc on la ubiqüitat és la tònica dels personatges que s'hi passegen, ara compta amb la meva presència. No m'hi espera ningú : cap ex-nòvio, ni antic jefe, ni futur editor dels meus maldecaps literaris, ni enemiga íntima de la infantesa. Tampoc m'esperen a les celebracions religioses arreu del territori, on es purguen pecats per realitzar, i on es disposa d'instruments força enginyosos per a iniciar-se en el massoquisme. Ni en les butigues on qualsevol cosa que compreu costa un bitllet verd, i causa el mateix efecte en les vostres amistats. No hi ha frisança en els llocs d'ambient i il·luminació nocturna que desitgin la meva immediata salutació, on sé que coneguts i saludats hi passen hores entre líquids de vària índole. Al cementiri no se'm reclama immediatament, veus de solvència contrastada del més enllà m'ho han confirmat. A la feina, fins dimarts dia 26 no cal que vagi a impartir il·lustració en les llengües que ( diuen que ) domino. No em veuran en els iacuzis entre persones de molt renom i poca humilitat. Serà impossible que m'albireu entre les multituds que per pocs euros i molta satisfacció s'apleguen en creuers i autocars cap a l'Europa que encara ens rebutja. Als pobles que tot seguit anomenaré, la meva no-presència serà àmpliament comentada : Brno, Anglès, Seró, Calgary ( cal anar-hi? ), Montserrat ( a mi mateixa ? ), La Pera, Els Omells de Na Gaia, Falset, Pau ( quin avorriment! ), Quart ( quina gasiveria! ), Verges ( després de la menopausa, potser sí ), Vilobí d'Onyar ( quan sàpiguin pronunciar-ho poc a poc ), Lloca l'ou, Ges ( per raons comprensibles ), Malgrat ( a veure, més decisió!! ), L'Espanyol ( ecs! )... I a Platja de Miami tampoc, deu estar recuperant-se de l'atac d'universitaris de la Blanca Albió que vénen a purgar els seus exàmens...