Passa al contingut principal

On Faith, de Cecilia Woloch



Fa dies que vaig trobar aquest poema de la poeta americana Cecilia Woloch , que em va sorprendre per la seva sinceritat. 


SOBRE LA FIDELITAT ( "On Faith", de Cecilia Woloch)

Com es manté fidel la gent?
Quan penso en els meus pares durant aquest temps
en el llit no desfet del matrimoni, sense ganes
de desitjar res més - o: no, segur que havien
hagut de desitjar; segur que hagueren espurnes,
desitjos aïllats, nits en què ella es girava,
insomne, i plorava, nits en què es llevava,
fumava a les fosques, nits en què el niu d'alè
i braços embolicant-se no devia haver estat
suficient. Però ho era. O només
resistien. Un regal, potser. Llençava preguntes,
sempre massa predisposada a fugir
cap al proper amor, i a l'altre i al següent, segura
de que res era meu de debò, certa de que res
duraria per sempre. I al final la fidelitat em colpeja, si és que ho fa;
fidelitat que espera que aquest amor no s'acabi, o acaba
amb la son imprecisa de la mort. Però costa, ser fidel.
Quan ell es gira cap a mi, penso:
desapareix. Penso: no és el que vull. Penso
en la meva mare, desperta i ajaguda en els braços
que la podien estrènyer. L'haguessin pogut abraçar. Però no ho van fer.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca.
4 de març del 2011

Comentaris

  1. La manca d'abraçades o fetes a destemps fan molt de mal a una parella. Bona traducció!

    ResponElimina
  2. Sí, com l'Alyebard: bona traducció!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars