Passa al contingut principal

George Winston





Ara mateix el mar porta emocions i passatgers i càrregues humanes sense classificar. I desgràcia, i aliments, i recursos finits. I sal, per a mantenir viva l'espècie humana. Sense mar no fórem aquí.

Comentaris

  1. Per mitjà del Lluís Gil m'assabento del teu comentari a la traducció d'un poema de la Carol Ann Duffy que vaig penjar al blog del club de lectura de Sant Narcís.

    Tens raó, hi havia un error de traducció. T'agraeixo que me n'hagis fet adonar. Les coses, aquestes sobretot, no es poden fer amb presses. I la Carol no s'ho mereix ni... per error.

    Trobo que tens un blog molt entretingut, sense pretensions, que és com són els molt millors i autèntics.

    Una abrçada.

    Manel

    ResponElimina
  2. i jo sense la mar no em marejaria...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars