S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 30 de desembre de 2011

HUMI(LI)TAT


Sóc tan humil que una gota d'aigua em vessa, em trastorna, em fa caminar damunt de les aigües empès per una força sobrenatural. Sóc tan humil que sóc capaç de generar vida als teus orígens, fer-te badar boca i crear bellesa des del so més atàvic, el que dóna forma al nostre pensament. Amb aquesta humilitat em dirigeixo a tu, que m'inspires, que em treus l'aire, que adobes la meva saó amb la teva presència.


Per a la Feli, que em suggeria que escrivís sobre la humilitat.

dimecres, 28 de desembre de 2011

COC, COC...PIOC!

-Tieta!
- Nebot!
- Mama!
- Fill!
-Vanessa!
- Yonathan!
- Jefe!
- Ehem!
Els vaig saludar a tots, i vaig intentat estrafer un somriure, que es va quedar congelat al bec. Collons, quin fred que hi feia allà, a "la terra promesa"!

Participació pocasolta al 228è joc literari del Jesús Tibau

dimarts, 27 de desembre de 2011

CAP AL METGE!! (1)

CAPtiu: persona que pensa molt abans d'anar al centre mèdic, sovint pres per malalties imaginàries.

CAPcot: torticoli de submissió a la sanitat pública.

CAPvespre: moment crític en tot centre mèdic, en què les persones s'inventen malalties per culpa de la solitud i de la foscor.

CAPcinejar: fer migdiades breus mentre som atesos a la consulta.

CAPitular: abandonar la sala d'espera.

CAPsigrany:  dit de qualsevol treballador amb males puces d'un consultori.

GLAÇ

D'escates fines
m'he fet la pell,
com peix en gèlid glaç.
Fixa't com em treno,
allò que tu creus
inamovible
es refà durant les nits
insomnes del teu llit.
Etern, sóc la terra
abans que tu em fessis vers.

Montserrat Aloy i Roca







PD. D'una foto que l'Alba té al seu bloc, http://albapifa.blogspot.com/2011/12/ara-si.html?showComment=1324943303619#c6540244764172947563

diumenge, 25 de desembre de 2011

NADALA SOLIDÀRIA



Balleu amb els nens: cada visita contribueix a finançar el programa Hospital Amic (Pallapupas, músics, professors,...) del centre, per fer que l'estada dels nens a l'hospital sigui un bon record en el futur.  No hi hem de passar tantes vegades com alguns nens, però us asseguro que són tots bellíssimes persones, les que acullen nens i papes.

dissabte, 24 de desembre de 2011

NADAL CABAL

D'aixecar-me
i plegar-me
a l'atzar,
les cames plenes.
I de llum
que és so
i so que cau
com fonemes
solts, sense dents,
en fem blens.
Nadal,
serem taula
i, taujans,
jugarem al tió
de la il·lusió,
cabals.

Montserrat Aloy i Roca
24 de desembre de 2011

AUMÓN

Llevar-se a mitjanit per escriure lletres humides en llençols propis, amb noms propis forasters. Orient i Occident dins de la flassada i de la frase, verbalitzar el context, descentralitzar-lo, nomós. Sóc un vis que cargola ous, sóc un poema per escriure, ulls mig clucs, el ki m'envolta i jo sóc el ki. Aumón i a tot arreu, escampo, sóc, literalment vaig a l'aigua i en sóc el recipient.

Per a la Paola, la Tere, la Tere, la Conxita, la Rosa, la Dolors, que diuen de mi coses extraordinàries, tot i els temps que passem. Rebeu tota la meva consideració. Us estimo.

diumenge, 18 de desembre de 2011

FESTA

Diu el Marc que escrigui sobre "festa":

"Pop!", va fer l'última bombolla, mentre es trencaven els llums de la festa. En silenci, ella se n'alegrà.

dissabte, 17 de desembre de 2011

EL BRUC... I MÉS ENLLÀ

Hola, amics de la Cantireta i altres persones de bona voluntat,

Me disposo a parlar de migmateixa, ja que l'altre mig està fent poemes eròtics a la part fosca del meu cervell. Per on anava? Ah, sí, doncs que deia que diuen que l'anticicló, una cosa molt seriosa sobre la que es parla a la Teletres, després de despotricar contra Espanya, l'Estranger, lo Fusbol i la Cultura, s'instalarà a les terres baixes, amb la natural conseqüència de malallet, lletagra, petisuí a prendre per la basura i formatges rancis fent de colònia arreu. O sigui, que si em veieu fent estada a fora el tunel del Bruc, damunt del capó, amb sostenidors push-up negres i ulleres també negres, sisplau, saludeu-me lo just i necessari, que m'estic proveïnt de vitamina D ( no de delicte, clar ).  Si, pel contrari, me veieu les ulleres sota els ulls, fosques tirant a negres, i m'amistanço amb blues, gospel, pel·lícules de gàngsters i sinyors amb corbata estreta i fundes de viola sota el braç, no us estranyo, que la bòria fa aquestes coses a les persones com jo. I per si no en teniu prou, i voleu l'opinió d'una sinyora amb opinió en un diari ( perquè jo escric en un bloc, que és com fer-ho a la Vileda de la cunya amb retolador que s'esborr(on)a ), mireu-se aquest enllaç, és d'una claror intensa com els espectres que veiem a la bòria aixines que surtim de casa. Si viniu aquí baix, porteu-se una lot, o malnomenada llanterna, per veure-mos pel carrer, i crideu:"Alto, quién vive?". No us espanteu si contestem, és que encara hi vivim.

divendres, 16 de desembre de 2011

DESIG, ZEL, VERS

Diu l'Oriol que "faci un poema entre dos enamorats":

"No ho sabeu, però jo us estimo.
A totes. A les fosques,a l'aigua,
entre llençols, al mig dels pisos
que es queden entre ascensors,

cames i llavis per tenir nits en zel.
Mireu-me. Sóc incansable, refaig
el poema de l'amor sense llengua
com el senhal del trovador antic.
I a tu, poeta que em dónes treva,
encara més, per ser dona."

Montserrat Aloy i Roca
divendres, 16 de desembre de 2011

NYONYA

Em diu l'Andreu que escrigui sobre "dormir m'agrada":


"Li has dit que era l'àngel
dels teus ulls? I que a les parpelles
hi posaries geranis sense corbs?
I que dos ( tots ) sou un número perfecte
per a l'amor dins les boques?
I diu la teva boca que li prens
els somnis en què tu no ets dins seu,
i a la barra lliure dels malsons
no vas i t'hi adorms, oi? No li dius quina nyonya
et ve del seu estat per abraçar-la?
No? Doncs caldria."

Montserrat Aloy i Roca
Divendres, 16 de desembre de 2011

dijous, 15 de desembre de 2011

MATRAQUES!

Diu l'Àlex que escrigui sobre la possibilitat de vida intel·ligent fora d'aquí:

" Creia en els extraterrestres fins que va descobrir que la xuleta tenia un error. S'havien equivocat amb les respostes del seu examen de Mates: deien que el seu planeta estava a 0,000001 milions d'anys llum de la Terra, cosa que indicava que vivien al mateix replà. Demà hi aniria a reclamar. O a berenar, què carai."

PORCA MISERIA

La boca va dir :" Benito!", i s'hi van acostar tots. Va dir: " Silvio!" i van córrer a l'estadi de futbol. Quan va dir: "Euro!", van cridar un muratore perquè li segellés la boca per sempre.

dimarts, 13 de desembre de 2011

MEGACRAC

Diu en Vlad que parli de bojos pel futbol:

" Tant li agradava el futbol que es va casar de penalti, va marcar un gol al banc amb el desfalc de 120000€,  va esquivar una entrada del dentista amb novocaïna d'Andorra, es va permetre sacar un córner amb la veïna de dalt durant un any sencer i va cobrar una prima per gol marcat a l'úter de la seva dona assegurant-lo per la mòdica quantitat de 250000€. La mama sempre l'aplaudia des del banquillo: "Nen, vigila amb aquell, que et vol prendre la pilota! Nen, al tanto amb l'àrbitre, crec que t'està fent l'ullet!"

dilluns, 12 de desembre de 2011

BARRERES

Em demana en Joan que parli de barreres:

" Quan et crido i no em pots contestar, perquè el meu llenguatge no és ben bé el teu; quan et miro i tu només em sents i no pots tocar el color de la meva bufanda; quan tu, que camines tan ràpid, passes pel meu davant sense aminorar el ritme i quasi em fas caure amb el bastó; quan tothom creu que sumar és fàcil, i jo no endevino perquè els números són diferents, com el resultat; quan em tanques la porta sense mirar enrere, guaita què difícil és fer-ho tot damunt d'una cadira de rodes; quan et reben a casa amb un somriure encara que sigui tard, i jo tinc por a tornar-hi perquè no hi ha el plat a taula ni la roba planxada ni sóc prou invisible; quan la meva pell no em dóna feina, ni el meu passaport, encara que parlo i escric el català millor que tu i que molts; quan els diners que tinc no són suficients per arribar a finals de mes, tot i la despesa en mantenir-nos vius i forçosament animats; quan voldria que estessis sempre aquí, amb mi, i t'he de buscar en els records i les fotografies perquè no saps qui sóc ni com em dic quan et parlo...parlem de barreres".

dimecres, 7 de desembre de 2011

Gana!


Sabata a l'aroma de vedella, amb fideus fets de corretges italianes al pensament de provolone. Brou bullit lentament amb imaginació i fred de peus. Assaoneu amb lentitud i esperança de temps millors.

YES,SO... amb traducció

YES,SO... (IESSO)

Us dono les gràcies
per l'aviram de luxe
venut als estrangers,
i pels somriures esquerps,
i per les plomes cremades
que arrencàveu
dels pollastres malalts.
També us dono les gràcies
per educar els meus fills
ignorant els meus origens
i els gens aborigens,
i per permetre que tothom
s'acarnissés amb tothom.
'Pequè molts de vosaltres,
amatents, omplíeu
instàncies per l'escorxador,
redefinit,
però no en vau ser escollits.
Per totes aquestes coses,
i més que no recordaré, gràcies.
Heu trepitjat el meu camí
cap al Cel, i no espero
pas
que torneu.
Bon vent.

Montserrat Aloy i Roca
7 de desembre del 2011

YES,SO...

I acknowledge you
for the fancy poultry
sold to foreign citizens,
and the sullen smiles
and the burnt feathers
you plucked from sick chickens.
I acknowledge you, as well,
for bringing up my children
without seeing my origins
or my visible sins,
and for letting everyone
be everyone else's butcher.
'Coz there were lots of
you
who eagerly applied
to be a member of the
slaughterhouse, redefined,
but never succeeded.
For all these things, and more
I won't remember, thank you.
You have trodden my path
towards Heaven, and I do not
expect
you to return.
Farewell.

Montserrat Aloy i Roca
January 2009

En uns dies, la traducció. Poema molt personal, el títol és un calambur, que té significat en ambdós idiomes.

dimarts, 6 de desembre de 2011

HOMES PINTATS

Sant Jordi estàtic,
digneu-vos mirar-me.


Sant Jordi impertèrrit,
digneu-vos inspirar-me.


Sant Jordi telepàtic,
escolteu-me els batecs del cap.


Sant Ramon Casas,
baixeu del tàndem i expieu-me.


Càmera, mans, tristor.


Montserrat Aloy i Roca
6 de desembre de 2011

D'una foto d'en moncat, que trobo meravellosa: http://mon-cat.blogspot.com/2011/11/melangia-al-mnac.html

dilluns, 5 de desembre de 2011

MACERACIÓ

Aprofita el mercat per comprar magranes, caquis, raïm, mandarines, moscatell. Vol fer-ne suc de la seva vida en les hores més fosques, les que van de la semipenombra a l'albada més tèrbola del proper hivern, i davant del foc, assaborir cada glop com un alquimista inventaria l'or que es pugui ensumar. Hi convida el marit, i escriuen poemes de nova factura, dels que s'esborren amb el tacte de les mans.

Per al meu Sant, que es delita en el menjar i en la contemplació de la Cantireta.

VAS PLE?

Omple'm el vas d'antimatèria, fins dalt. Si em fa veure els àngels, creuré que és un orgasme.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Deures (2)

Diu en Dani que escrigui sobre arbres.

" L'olivera que ara esporgues és el teu destí. Pensa que si escapces més del que toca la mataràs. Recull les olives, en un futur et serviran per untar les ferides de l'amor i de l'orgull. Els fruits dels arbres savis es diuen oliveres."

dissabte, 3 de desembre de 2011

SÀVIA sense DANONES

1. De jove, fas l'amor i et quedes adormit. De gran, et quedes adormit i al despertar preguntes: "Ah, però ALLÒ era fer l'amor?"

2. Quan era jove, si em trucaven els pares era perquè tornés a casa. Ara, si em truquen els pares és perquè els vagi a veure.

3. Abans, em veia la cama sense que res em molestés. Ara si em trobo la cama encara m'emprenyo més, perquè no m'agrada el que veig.

4. Entre l'adolescènica i la maduresa, les ulleres em feien interessant. Ara, entre la maduresa i el caure de l'arbre, són una nosa necessària.

5. Estar amb un home està bé. Tens calefactor i sexe de franc al llit.

6. Cuinar és el camí més curt entre tenir la cuina desendreçada i la cuina feta una m.

7. De jove la rentadora és un electrodomèstic inventat per extraterrestres. De gran voldries que els extraterrestres vinguessin a estendre't la roba.

8. Ara que ja he après a fer funcionar l'ordinador, no trobo el cony de botó que em connecta a la Internet.

9. Sovint em pregunto què hagués passat si hagués esperat 15 anys més a casar-me. Els pretendents que em surten igual no s'esperarien a què jo fos TAN madura...

10. Em faig gran, però no més guapa. Almenys em faig sàvia, o no?

DEURES AMB EL MÓN (1)

Enceto una temporada en què, a part del que escrigui per voluntat pròpia, faig ressò dels temes proposats per als meus alumnes en contra meu, per dir-ho humorísticament. N'han proposat uns quants, i els temes són d'allò mes variat. Per tant, in varietate concordia, i endavant les atxes ( encara que sigon mudes ).
Per a en Sergi, que diu:" EL AMOR TE HACE MUY FELIÇ".

Feliç és un adjectiu. L'adjectiu acompanya el nom. El nom de totes les coses, com verb. I el verb es va fer carn. La carn augmenta la capacitat del cervell humà. Humà és aquell que va sobre dues potes i pensa. Els que pensen mengen sopes. La sopa és un aliment de l'hivern. A l'hivern s'hi està bé, sota la flassada. Flassada és una paraula catalana. La catalana és un embotit. Estar embotit no és bo. Què bo és ser feliç, i què estrany i difícil és explicar-ho.

CUIXA, ARADA,TRACTOR



A PAGÈS

S'esvaneix, la boira,
prudent. Reposo en marges de blat,
en parades d'ordi invernal,
arrecerada dins del tronc bleït
i et peixo durant aquest recès fidel.
Escric, amb arada vella, el reng
ben dret en llavors i tiges verdes,
atuïda pel fred i el gebre negre.
El rèdit invisible del meu gra,
en porques i en sacs tu el mesures:
dalt del tractor sóc la mare Terra,
i em turmentes ensenyant-me
com la clofolla de l'ametlla escalfa
cossos sense vincles gaire rodons.
Greixa'm, el teu nom rovella,
constant, la meva cuixa cromàtica.

Montserrat Aloy i Roca
gener 2011

D'un poemari eròtic inèdit, "Ell", que algun dia guanyarà alguna cosa...suposo.

divendres, 2 de desembre de 2011

SOMRIURE DIFERENT

Sóc un somriure sense dents, avui, llavi onflat, barbeta rascada. Talment una víctima del destí, que en moviments descompassats, semblants als tangos amb mi mateix, em vincla i m'estira i em plega i em deixa, sense voluntat, sense mans, pendent de la gravetat insuportable. Tots em miren quan em plego, en tres parts, els braços clamen al cel, les cames s'enfonsen en la terra, i jo torno a ser l'esqueix indefens de la mare, del pare, dels assistents, i les paraules de consol en aquesta rialla sense dents que potser m'acompanya sense saber-ho. Però somric, diferent, com tots en sou de mí, i m'estimeu.

dimecres, 30 de novembre de 2011

PARAULES MAJORS

Es lloga replà de bloc de paraules per a síl·labes solteres. Abstindre's consonants trabades i hacs mudes. Altell petit disponible per a vocals sense pretensions.

RATOLINS

Dentista desmemoriat busca pacient amb somriure sincer. Les dents les posa ell, i també les paraules.

PD. El Lluc ens ha caigut i s'ha trencat les 2 dents del davant. Demà anem al dentista.

dilluns, 28 de novembre de 2011

ESTAT DE BOIRA

Dilluns. Tornem a tenir boira, com ahir i abans d'ahir, i el dijous. Vivim en estat de boira hivernal, com enlluernats per la claredat difusa d'aquest país meu. Quan el sol es pon i la boira del paisatge s'eleva lleugerament de terra, es podrien escriure poemes amb la velocitat del pensament. El sol només és un record, un pont de sospirs entre la llum del dia i els contorns desdibuixats de la nit. En aquesta boira he nascut, he estudiat, he escrit versos deplorables, he fet esqueixos de mi mateixa i m'he maleït mil cops. Quan la boira s'aixeca m'he d'estudiar de prop, sembla que hagi crescut amb la humitat interior.

diumenge, 27 de novembre de 2011

BOSCAM FEMELLA

Llanega madura canvia fredolics per boletaires eixerits. Abstindre's micòlegs urbans o secretaris de camagrocs amb ínfules de rovelló.

dissabte, 26 de novembre de 2011

MARIA

La Tia Maria era una dona. Bé, no només era una dona, era una bruixa sense escombra que feia ploure i tronar. Anem per parts. Era la típica tia que es presentava a dinar cap a quarts de tres, quan ja estàs salivant amb el got de vidre a les mans el dinar que s'acaba de coure. Et deia, com aquell que no vol: "I què, què feu per dinar?" I au, ja et veies posant-li un altre plat a taula, encara que ella, per timidesa, només se'l mirés de reüll i mentre et digués què gran que t'havies fet, i explicava a la teva parella aquella vegada en què et va haver de rescatar del wàter del col·legi amb els pantalons a mig pujar. Feies tard a la feina, o al cole, i panteixant sorties amb l'excusa: "Bé, és que s'ha presentat a casa una parenta que feia temps que...blablabla." S'ho creia mai ningú? O bé se't colava a l'ascensor, i l'angúnia de pujar amb algú que no coneixes de res es barrejava amb l'ànsia de treure-li la camisa, i amb la humitat de les dues parts del cervell quan en sorties estaves suada amarada. I en dies de calor intensa, ella trucava a casa i convencia a ta mare de fer-li companyia al cosidor, o a la cuina, triant pésols, o anant a visitar una altra tia seva que li era parenta per part de mare. Tu ja et veies a la platja, amb el banyador nou, o el bikini d'última generació, i aquella donota de veu suggerent i posat beatífic et convencia de fer el contrari que t'havies proposat. El pitjor era el dia en què, convidada a dinar per ella mateixa en un rampell autosuggestiu digne de l'Uri Geller, se t'empegava a l'esquena i et xiuxiuejava la recepta de les albergínies farcides de carn amb allioli mentre tu intentaves lligar l'allioli... i se't deslligava el davantal, se't desllorigava el senderi, se't desbrivava l'all i necessitaves un colador per menjar-te l'albergínia, que nedava en carn picada com un cadàver de pollastre abans d'un caneló a la rostisseria. Tot el que es proposava la Tia Maria era digne de ser estudiat pels parapsicòlegs de més renom del país, perquè s'apareixia com la Verge a les dones en estat de concebre idees relacionades amb el sexe (contrari, és clar).

D'una idea del Jordi Dorca, http://dorcajordi.blogspot.com/2011/11/plou.html

NO SÓC UNA PEDRA

Saps? Jo no sóc una pedra. Sóc un úter antiquíssim, ple d'ammonites, sec de maregassa. Sóc els punys de la Terra que furguen, preguen per la pluja de tardor. Sóc colònia de líquens timidíssims, sóc geològicament ritme i melodia, capçana d'homínids, so gutural vora la primera espurna dels vostres ulls simiescos. Sóc el dia i la nit i els migdies i els capvespres aquí resumits, i la paleta del pintor abstracte, i el pigment primerenc de la retina. I també, ben secretament, les muralles defensives dels retrets, i les parets de les illes secretes, i els envans del plaer vergonyós. Cavitat, cove, cova, cau. Narius sense ulls per veure on cal olorar-me. Em mantic ferma. No sóc res del que tu veus, tot encara és dins meu, els planetes, la sorra del mar, tu mateix.

D'una imatge del bloc de l'Alba Pifarré, el meu segon regal, a http://albapifa.blogspot.com/

dijous, 24 de novembre de 2011

MARETA NOM FACES PLORAR



Els àngels se n'alegren, aquí baix la recordem per la seva veu celestial. Descansa en pau, Montserrat Figueras.

dimecres, 23 de novembre de 2011

MOCAR-SE AMB 1/2 MÀNIGA

El meu plançonet, home a mig estirar, es moca amb la mitja màniga de la seva mare. És el que jo dic "aprofitar el moment perquè després no hi tornarà a ser". Igual que els populars polítics d'aquest país, que han de promoure unes altres rebaixes en què, si et presentes als usurers amb corbata amb un gibrell a les parts pudents i un cossi a les parts rotundes, et regalin la hipoteca previ comprovació de l'ADN i de la llargada de la vida. Estic pensant a comprar-me un telescopi. En dies de lluna plena igual veig el meu sou a la Lluna, saludant-me al costat de la suposada bandera dels USA2.
Em moco amb mitja màniga. L'altra mitja és del govern.

dilluns, 21 de novembre de 2011

BRÒQUIL INACABAT

" A mi tant em fa que vós tingueu una espesisió en una galeria. Jo vui lo que és meu. I fins ara m'heu donat llargues. Allavòrens, què hem de fer, eh? Que jo minjo cada dia, i tinc gastos, i lo lloguer no me'l regalen. S'ha acabat el bròquil, què carai!" I d'un cop ben donat de mà el botiguer prengué la bossa amb les verdures a l'artista i les tornà a posar a la venda. L'Arcimboldo, transtornat, va començar a furtar amb poca gràcia als mercats dels pobles veïns per aconseguir acabar el seu quadre.

(2ª versió del quadre, Relats Conjunts)

diumenge, 20 de novembre de 2011

A RECER DEL CEL

El més gran dels bojos es va asseure una vegada aquí, i es preguntà què fa que el món giri tan lentament sense que ningú se n'adoni. I mentre queia la tarda el castell continuava dempeus, a pesar de la velocitat del món al voltant del Sol, tot i les milles que fem en la Via Làctea dia rere dia. I sense protecció de les espurnes que puguin caure dels estels fugaços.



(D'una foto penjada per l'Alba, al seu bloc http://albapifa.blogspot.com/2011/11/allo-que-era-el-castell-dalguaire.html)

ANUNCI PER PARAULES

"Es busca botiguer amb dots per a la cuina vegetariana. Italià parlat i escrit. Pregunteu per Arcimboldo".

dissabte, 19 de novembre de 2011

ÀTOMS

Amb la mà bona agafo el destí,
que sona a música concreta.
Amb l'altra, a mi mateix.
No us preocupeu, no cauré pas
de tan amunt, com els ídols.
Jo no en tinc.    Sóc modest.

Dormir, menjar, pare, mare.
La meva ambició creix
sense gaire soroll. Com jo.

25 d'octubre del 2006

De fa 5 anys enrere, mirant com creixia el Lluc, a pesar de tot el que deixàvem enrere.

divendres, 18 de novembre de 2011

DECADÈNCIA

No hi havia comestibles                             
                       ni cremalleres
al costat esquerre
                             d'aquell racó.
L'amo
va liquidar-ne el sabó en pastilles
i les colònies boníssimes
aquell any de traspàs,
i deixà de fiar-se de si mateix.

Anys després es va descobrir
un trau pendent
en un boixet trencat,
i els adhesius de la VISA
es tornaren abstemis,
sense remei.

( Pagueu amb randes fines
les colzeres de polièster,
els didals, les muscleres.)

Montserrat Aloy i Roca
algun dels mesos del 2006

dimecres, 16 de novembre de 2011

ECONOMIA DOMESTICADA

Els euros que fan el matalàs de les seves il·lusions s'han convertit en confetti. Les monedes ja no li dringuen a les orelles, els cèntims cauen dels arbres com la tardor imparable, i els papers de coloraines li semblen cartolines per fer-ne sanefes i penjar-se amb elles. No demana el rebut al banc, tant li fa el somriure estrafet del caixer al taulell, tots dos saben que cal treballar per morir menys pobre. Els extractes li resulten incòmodes, buida els deutes en xeringues de mil·lilitres i després en ampolles de vidre al mar, què en sabran els peixos d'economia? Talla  amb regle les peles de les magranes, escapça i dosifica els grans de mandarina, tot ho esbocina per a que perduri en l'eternitat de la seva misèria.

dilluns, 14 de novembre de 2011

REDUCCIÓ

És clar que ens agrada                                                
la vostra simplicitat:
la del rèdit i els béns
que no saben balar.
Al cap i a la fi, cada cop sereu
més transparents, més fins,
talment com paper de seda,
on calquem al mil·limetre
la vosta dimensió en centaus.

Què ximples sou si creieu
que el cel és de plàstic inoxidable!

Montserrat Aloy i Roca
20 de juny de 2005

PD. Rescato d'una llibreta vella les al·legories de la meva riquesa material, aquí esdevinguda espiritual i poètica, i fins i tot premonitòria.

Música per edats

Demà serà dilluns. Però ara, abans de fer nones, us deixo amb 2 enllaços : aquest, per als que estan a punt de fer-ne 35 o més, http://www.80smusicvids.com/, i aquest per als que enyoreu l'última dècada del segle XX, http://www.90smusicvidz.com/.

I ara us deixo amb aquesta cançó d'una senyora que té una veu semblant a la de la Bette Midler, però és força més jove, és l'Amanda Marshall. "Bonic comiat" n'és el títol. Espero que us agradi.

diumenge, 13 de novembre de 2011

VIRUS A CA LA CANTIRETA

Sembla que algun desgraciat pocavergonya es dedica a sabotejar els blocs amb contingut cultural que contenen "la paraula escrita" o "cantireta". I em molesta molt, sabeu? És per això que us faig saber que jo no he posat cap virus al meu bloc, i que no ho faré mai. En tot cas, he afegit una doble opció per entrar-hi, a més de la contrassenya: un codi que t'envien al mòbil per si la contrassenya falla. He escrit als de Google, i no és cap de les opcions que ells pengen. La seva resposta no és cap meravella, per cert. Per tant, si feu servir lo Google Chrome, qué és una mamarratxada magnífica tomadura de pelo estareu alerta i entrareu a casa meva igual. Si no voleu patir tant, entreu amb l'Internés Explorer, que sembla que no dóna malsdeventre i virus de costipat d'origen nerviós i llet agra. Jo sempre us rebo amb els braços oberts i un somriure a la cara, a més d'un cafetonet calent. Seguiré informant. Sospir....

dissabte, 12 de novembre de 2011

EL SEXE DELS EXÀMENS

No hi ha manera. Algunes persones que escolten el que dic tenen la ràdio que sintonitza els 40 principals ( municipis de Catalungla ). Altres fan veure que escriuen i espatllen els folis i els bolígrafs. Altres es reencarnen en mussaranyes mentre jo explico el sexe de les paraules. I crec que el sexe és interessant ( vaja, almenys per a mi, ehem...) i llavors, quan llegeixo els exàmens que em converteixen en assassina de diccionaris i cràpula a tothora, empaito les ulleres sota els armaris perquè tornin damunt del meu nas, i em disposo a donar una treva al bolígraf vermell, que també vol tallar-se les venes... en fi, quan ja se m'ha passat l'atac de rialles histèriques al balcó de casa, surten aquestes coses :

1. Guillot = GUILLOTINA  ( sense comentaris )
2. Baró = FEMELLA ( ni lo del sexe, ni lo de les abelles, no té clar ré, aquest xiquet...)
3. Profeta = PROFESSORA ( tinc una bola de vidre a casa que anuncia els ulls de poll, la 6/49 i el resultat d'aquest examen...)
4. Cavall = HIEGUA ( l'hac, aspirada o amb pols? )
5. Perdigot = PERDIGONADA ( s'obre la temporada de caça de faltes d'ortografia!!)
6. Duc = ÀNEC ( evidentment és republicà, aquest alumne...)
7. Poeta = ESCRIPTORA ( boing, boing, boing....)

Resum de l'últim examen de català. Ja ho dic jo, demà me faig andorrana.

PD. La que escriu això és dalt de l'arbre, amb barba, cual Moisés adreçant-se a les pomes per a que caigon sense que ningú els foto una Òndia...

DÒMUND LITERARI

Hi havia una vegada un escriptor desgraciat que es va fer funcionari per arribar a final de mes, i va demanar una hipoteca per poder pagar-se l'arc del pont sota el qual escrivia. Es treia la sang puntualment per vendre-se-la al banc el dia 5 de cada mes, i els esputs, convenientment nets, li servien de tinta per a la seva ploma estilogràfica. Hi havia una vegada un escriptor que, per publicar el llibre que havia escrit, va morir-se fins a 3 cops per aconseguir els diners necessaris per a la seva edició. En cap dels 3 cops va arribar al cel dels escriptors llorejats, i els folis, degradats fins a l'extrem de ser rebutjats per les rates més bibliòfiles, van acabar esdevenint el paper higiènic d'una editorial de renom.

divendres, 11 de novembre de 2011

L'EDEN A LLEIDA

Té una talaia de pedra dalt d'un turó, unes boires que la protegeixen dels xafarders i dels covards, un carrer llarguíssim ple de botigues, un drac simpàtic que n'és el patró, dos valents sota un arc, uns banyuts que fan que molts s'apleguin per veure'ls, un auditori preciós, un fred que pela a l'hivern i una calor infernal a l'estiu...i una colla d'illes al bell mig del riu lleidatà per excel·lència que ha provocat aquesta fotografia aquí dedicada. La Mitjana, el parc de Lleida, el paradís de la bellesa feta realitat. Ompliria pàgines de versos quan pugui tornar-hi. Veniu, les muses us hi esperen.

MONTSERRAT ROIG

El meu sogre em va deixar "Els catalans als camps de concentració" perquè el llegís. Ara me'n penedeixo, no ho vaig fer. Recordo, això sí, el seu posat ben seriós quan m'explicava que alguns dels que hi sortien ell els havia conegut, i que el llibre era una mostra d'amor cap als que havien patit aquella crueltat sense raó de millora del món ni de l'enteniment humà. Si ella era feminista, jo també en sóc. I si serveix de res ser empàtica, n'he estat des que el món que conec em troba dempeus i desperta. Ah, i jo també sóc Montse, i tinc el roig de la passió i la veritat a la sang.

dimecres, 9 de novembre de 2011

CONTRICCIÓ



Els infants tenen maneres de fer veure la veritat als adults, sovint de manera força efectiva i molt duradora en el cervell. Les meves balances són de paper, sovint s'humitegen per un costat i haurien de ser sempre fidels al seu centre, que sempre, i a pesar meu, sóc jo. Cal ser-hi per a tots dos, cal fer-los costat sempre que es pugui, deixar de dormir tant, prendre decisions al seu davant, reflexionar amb els sentits desperts, fer balanç del que fem i esperar que ells hi diguin la seva. Són infants, però no rucs. Són projectes d'adults, però tenen veu i vot en la nostra vida futura. Filla, la mare mai et traïrà. T'estimo molt, Beatriu.

dilluns, 7 de novembre de 2011

MIRALL DE LABERINTS

"Qui ets, poesia, que em turmentes de nit, fent-me rebuscar entre els calaixos entreoberts dels meus llavis les paraules adients a cada vers? Qui ets, dona de colors violents, que entres dins meu i em regires les categories gramaticals fins a pervertir el son i esdevenir nosa ? Qui ets, mestra des del no-res, que abassegues la por amb sonets de rima fàcil i aspiració ritmada, i me'ls cargoles als ulls com laberints ? Qui ets, nena que no creix tot i la sang dels malucs, que em mires torbant-me des dels miralls miops, que em lligues a les oracions sense responsori i als adjectius desqualificatius ? Qui carai ets, dèspota il·lustrada, que sense tu jo només fóra terra amb olor a gessamí, i amb tu el món esdevé llum i significat, a pesar de totes dues, a pesar del món i del que significa?"  "Sóc el crepuscle alentit, la vertical amb ploms als extrems, el fràgil equilibri entre el viure i el desitjar."

PD. De vegades no em reconec en els versos que he escrit. Algú semblant a mi viu dins meu, i em dicta el vers que ara em fa desconfiar de la mà que m'escriu.

dijous, 3 de novembre de 2011

TARDOR, TARDA, TARD.



Els núvols s'enduen els bells records, la pluja estrena sabates de carrer, els amics se'n riuen de les imatges en els miralls, la sang es desfragmenta per viure on li és propici. Amants invisibles es fan de somni en els llençols, els petons i el sexe s'intercanvien les màscares, i el vent posa ungles a les fulles tossudes en els arbres més valents. Arrecerades, enyorem el pes de l'ànima, fràgil i sublim. Dins de la llar de la nostra il·lusió ara hi cremen les pells més tibents, i fins i tot hi xerriquen les opinions poc entenimentades. Però tot passarà, com passa el riu davant dels nostres ulls, i sembla sempre el mateix, i mai no ho és.

(Per a la Tere A.)

dimecres, 2 de novembre de 2011

ESCUTS SALIVATS

Torna'm l'heràldica
no consumida,
ni mirada de reüll.
Perquè una pedra
consumeix
l'espai del futur?

Montserrat Aloy i Roca
30 de juliol del 2005


PD. El meu sogre feia escuts de pedra. Un va ser tornat. Altres es van quedar penjats a les parets, i vam oblidar els perquès dels cognoms i les cares.

dimarts, 1 de novembre de 2011

ESTELLÉS PER TOTS SANTS

AMB UN FONS SUBVERSIU       

Ja no hi ha més que això:
Mort.
Est, Oest, Sud i
Nord.
Mort. Mort només.
Llocs
de
morts.
Uns llarguíssims
rebosts
plens de
morts.
Morts per totes les bandes,
camuflats darrere unes flors.
Un dia,
però,
sorgiran dels seus
llocs,
cauran damunt de les ciutats -un
avalot
de
morts-
i ja només hi haurà
això:
morts.
Ells manaran, tindran les seues
Corts,
diran:
"Açò
és dolent i això és
bo"
i donaran faltes i bones.
Però ara esperen als seus llocs.
Esperen l'ordre de llançar-se.
Ha de venir un ordre nou.
L'instauraran els
morts,
de la nit al matí, un dia
qualsevol.
Tot canviarà de dalt a baix:
els vius estarem sotmesos als morts.
Cal,
doncs,
fer-se amics entre els morts.
Del gran Estellés, que sempre em regira els calaixos de la paraula. I que, contra la meva voluntat, també m'ha ensenyat a escriure poesia eròtica. Perquè sense sexe no hi ha vida, i cada orgasme és una petita mort.

dilluns, 31 d’octubre de 2011

De l'ull dret



ULL DRET

Oh, l'amplitud de l'aire!

La càrrega del món!

Els braços de les donzelles,
i les mans dels trinxeraires,
que roben i besen amb el mateix
sigil.        I les columnes
dels palaus,  talment com marbre,
turgents i esclaves
del fred!   No pertanyo a l'elit,
l'esforç el sospeso i
prou, l'ample
natural      esdevé       generós
si callo i només miro.

Montserrat Aloy i Roca
7 de gener de 2006

diumenge, 30 d’octubre de 2011

Glòria? A qui?



Ahir, en un rampell veneciano-lleidatà, el meu Sant i jo vam encolomar el plançonet al seu àngel de la guarda (previ acord de preu i pitança) i vam enfilar la N-II cap a la capital de la boira, les pomes i la Seu Vella. El que havia de ser un concert de prop de 2 hores es va convertir en una còpia barata dels concerts d'Any Nou a la 2. I us preguntareu què va passar, perquè l'Antonio pèlroig ens semblés un parent pròxim del cantant de "Once". A veure...primer va costar trobar aparcament. Un cop deixat el cotxe en posició horitzonal i paral·lel a la vorera, vam anar a pas moderat fins a l'entrada del lloc. Hi havia una munió de gent vestida de negre que tapava la taquilla. Jo, malpensada en aquestes ocasions, vaig deduir que havíem anat a parar a un enterrament d'algú famós ( no pas pel "interra" de la lletra, ep! ). Entràrem a la sala gran. Inspeccionàrem els llocs buits que quedaven per acomodar els nostres respectius finals d'esquena, i en trobàrem dos a la dreta. Casualment, al costat d'un senyor que lluïa una insígnia a la jaqueta. S'apaguen els llums, veiem que surt "150 anys de l'Orfeó Lleidatà" al fons de l'escenari, i ens fan memòria del que es celebra aquella nit. Parlen de mòbils, però no de tos. Malament. Primera part del concert. Un dels tants de Vivaldi, que és executat ( i sepultat ) en un temps rècord, sense temps a resar-li un trist responsori per a la seva ànima. Segona part. Surten 4 persones de negre, se'ls il·lumina dramàticament des de dalt ( com posseïts per una intel·ligència superior, potser? )  i comencen a parlar. Un parla poc. L'altra persona, encarregada de fer la semblança de l'homenatjada, parla força més estona. El senyor de la insígnia diu "Perquè vol, haver esperat 60 anys!". Dedueixo que es coneixen de fa dies. Demanen a la senyora que ha de rebre la insígnia que surti del cor ( de 150 cantaires ) i li posen la insígnia. Parla de la seva vida, de la música, de les corals, la música coral i la cultura catalana, i agraeix als presents l'homenatge. Tercera part. Exacte, rigorós, tempo perfecte, però sense emoció, excepte en els fragments dedicats al lluïment de les veus solistes, la Marta Altadill i l'Anna Borrego. La peça és el Gloria de Vivaldi, RV 589. S'acaba com ha començat, la gent tossint ara dalt, ara a baix, ara al mig, ara fent-se ressò del maldecoll, i en un obrir i tancar d'ulls el director és fora i nosaltres també. Era una excusa per a una insígnia, el concert.

PD. Recordem amb nostalgia quan el vam cantar, ara fa molts anys, amb els de casa a l'Urgell, i què bé que se sent quan un és dalt, sent dirigit.

dissabte, 29 d’octubre de 2011

POEMA D'AMOR



Vídeo clip de "Poema d'amor" del disc "Terròs!" del cantactor Andreu Rifé amb lletra de David Monllau. En Jesús M. Tibau ens en recomana els poemes editats .En aquest lloc teniu la ressenya que en fa l'editorial Arola, amb el pròleg de l'escriptor Xavier Bru de Sala. Aquí també podreu llegir-ne la lletra. Magnífica lletra i música, que connecta amb el més simple i alhora complex de l'ésser humà, l'amor.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Bars de pau (aclarits)


Com que telepàticament veig que esteu preocupats pel nombre de gent que m'acompanya quan faig l'esmorzar, i en quines condicions lumíniques jo destrio les síl·labes de La Vanguàrdia, i si sempre hi ha lluna nova, o senzillament ens proveïm de llums d'oli per saber els topants del celler suara esmentat, us diré, amatents lectors de la Cantireta, que jo tinc el sa costum de llegir amb llum de dia, en llocs ben ventilats i rere una taula, per suportar tots els prohoms del periodisme català quatribarrat en les meves digressions amb pa del dia i xoriç i tallat sense sucre. Els 40 amics o familiars ( ben avinguts, espero ) que diuen es poden reunir a les catacumbes verdunines de La Muralla també ho poden fer amb l'excusa d'un recital poètic, peresempre. Hi podeu portar un amic digei, o algú que sàpigui canviar de cançó amb certa traça i sense prendre mal ni ell ni l'aparato.Per tant, no us desvetlleu més ni demaneu hora a l'oculista, oftalmòleg o bruixot de capçalera, que em trobo bé i tinc intenció de no donar treva ni a la llengua ni al cervell.


PD. Si veniu de dia, sóc a la barra, com un ocell migratori descansant del viatge, o asseguda a una taula, entrant per la porta a mà dreta, sota la televisió. Ah, i porto ulleres de color roho-passión!

BARS DE PAU

Aquí dissecciono la realitat, el diari, l'entrepà i el tallat mentre no arriba l'hora de tornar a la feina. Aquí em torno una mica intel·lectual i pacífica.
Un bon lloc al meu poble. Es diu "La Muralla" perquè abans formava part de la muralla que defensava la vila de Verdú. Detall del celler on es pot fer dinars i sopars íntims ( fins a 40 persones ).

dimecres, 26 d’octubre de 2011

COS I DUBTE

Fixeu-vos que la noia
no creu en nombres incomptables.
És llega fins i tot en les síl•labes
que comprenen el seu nom.
Es descompta pel que fa
a les molècules del seu cos.
Canvia rius per muntanyes
i llacs en volcans, gràcilment,
sense cansar-se’n.
Però sap dissoldre el dubte
dels nois que l’esperen en va.
Un maluc mira a llevant,
l’altre fira a ponent.

Montserrat Aloy i Roca

D'una alumna que em preguntava si era bo tenir 2 nòvios. M'agradava com vivia perquè era transparent.

dimarts, 25 d’octubre de 2011

DE LLETRA

ACRÒBATA

Sóc acròbata del mot,
i entre bambolines em gronxo,
adés i ara la coma i la ploma
em fan la guitza, quan assajo.
I en el circ, a les set,
tothom aplaudeix l'audàcia:
sense xarxa jo parlo.
De vegades m'escomet la por
de no ser valent, i caure...
dins d'una cesura m'amago.

Montserrat Aloy i Roca

Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols".

dilluns, 24 d’octubre de 2011

(A)FÒNICA

Gairebé sense veu enfilo les darreres hores del dilluns. Cap de setmana massa farcit de coses, amb un plomall cibernètic vaig esborrar dues entrades que no em servien per millorar el meu estat d'ànim. Diumenge al vespre va tornar a rodar el món, els nens em van mirar sense recança, vaig escriure 4 poemes d'una tongada. Demà, dimarts, literatura dels paisatges, català d'ultramar, català per millorar, català per saber d'on venim. Llengua que ara és només remor al cervell. I avui, CSI Nova York. Yipee!! ( crit telepàtic, of course!!)

divendres, 21 d’octubre de 2011

PRÀSTICA ( ?? )

"I diu que funcionen?" " Ara sí, miri si funcionen, que a Austràlia se n'han fet sintirons!" La iaia anava xarrupant una galera, allò que deia la Sunción, del vas, tan moll, ple de fonoll i menta , i que li venia un riure tonto, "quedebé,eh? i  carai, bullent i amb bromera!"...

http://tumateix-llibres.blogspot.com/2011/10/ultims-jocs-de-lany.html  Ho he copiat del jpmerch, ho sento, sóc una penques.....

REI(NA) DE RES



1. Ayer ella comió langosta a bocajarro.
2. Los niños se durmieron ipsofactamente.
3. La aya bestia de gala... (???)
4. El solsticio de verano es el 23 de mayo. Empiezan las Olimpiadas.
5. Deshice una goma con fuego.
6. Echo demenos ami novia. (yamelopare cía)
7. Hogalá aya echo fiesta el professor.

Ja ho veieu, no sóc reina de res, ni de les respostes reals dels meus exàmens de Lengua Castellana. Però sóc reina del meu somriure, que diuen que és molt bonic. Gràcies a tots per preocupar-vos per mi. ***

dimecres, 19 d’octubre de 2011

OROGRAFIA ESCRITA

"Deu voler dir alguna cosa. Les marques en vermell, les paraules destacades, els interrogants, aquests números esparcits aleatòriament pel text, sense marges, algunes majúscules, les síl·labes separades en paraules importants... " I tal com havia arribat , van posar la redacció suspesa i escrita en verd en una botella i l'enviaren a alta mar, convençuts que, allà on arribés, salvaria el món.  Probablement, un món per explorar.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

ESPÈCIES DESPROTEGIDES

"I arribarà un dia, fill meu, en què ens podrem clonar i serà un gran dia, perquè sabrem a qui, perquè i com donarem les classes. I sobretot, sabrem de quins defectes pecarem." Mentre això no passa, jo he estat insultada a classe.

diumenge, 16 d’octubre de 2011

IMPUNTUALITAT SUÏSSA


I llavors el rellotger em va dir: "Miri, li seré franc. Arreglar el rellotge val diners. Però treure aquest home del bigoti dels engranatges no té preu."  I mentre un aguantava la lupa, el del bigoti somreia com si l'estessin enfocant des de Hollywood mateix.

dissabte, 15 d’octubre de 2011

VI, VEREMA, VERDÚ


Diuen que el vi negre s'assembla a la sang per l'espés que és. Al poble que m'estima i m'ha donat aquest sobrenom blocaire tan escaient hi fem la 22ena Festa del Vi i la Verema de Verdú. Aquí  trobareu els actes-eventos-celebracions-successos-coses i en aquest lloc frases sobre aquesta beguda que agermana la gent a taula i fa dir veritats als bojos i als polítics ( ehem, o no...). Només aquest cap de setmana, per cert. Avui, a més, el meu Sant fa 45 anyets que és sobre la terra. Veniu, som poquets quan no és festa però tenim un gran cor!!

ESTAT D'EXCEPCIÓ

- Llapis...afilats?
- Senyor, sí, senyor!!
- Gomes elàstiques...a punt per disparar?
- Elàstiques i aeròbiques, senyor!!!
- Clips? Al·lumini?
- Senyor, tot per la deformació en la batalla!!
- Tisores?
- Senyor, hem hagut de posa'ls el morrió, perquè havien començat sense nosaltres!!
- Equip de socors?
- Senyor, el Tippex líquid és al lavabo, té descomposició.
- Covard!! I els folis?
- Emprovant-se unes sanefes de colors al calaix!
- Casumdena! Aquestos folis, cada dia més metrosexuals!!
- Transport?
- L'estoig diu que, des que s'ha engreixat, que la cremallera no li puja!!
- Plasma?
- Ehem...
- Què? Que passa ara? No tenim plasma?
- Els bolígrafs vermells són a Sitges, senyor, al cinema de terror. Ja sap com els mola, el gènere...
- I ara, què? Quan hem d'atacar? Que no ho veieu, que els diccionaris i les llibretes ens estan prenent el territori?
- Senyor, si em permet....
- Diguis, obrecartes!!
- Jo, sense fer soroll, puc obrir ferides profundes als lloms dels llibres més voluminosos...
- Ja sabia jo que sense un espia no es pot guanyar una batalla...
- Senyor... i si fem una sessió d'Ouija i convoquem els esperits del Conte de Nadal?
- No, ens calen els del Stephen King, que fan més por. I ara què hi penso...
- Sí, senyor?
- Que sense el diccionari d'anglès poc ens hi entendrem, amb els galifardeus del King. Casumdena, trons i llamps! Apa, s'ajorna la batalla fins que algú de vosaltres sàpigui dir "One, two, three..." sense mossegar-se la llengua. Bona nit! Descansin....ar!

Inspirat en l'últim apunt del jpmerch, "encara estem així",  http://encaraestemaixi.blogspot.com/2011/10/una-mostra-de-poder.html, i en el comentari de l'assumpta al mateix bloc, http://blogdeassumpta.blogspot.com/

divendres, 14 d’octubre de 2011

ARQUITECTURA SUBTIL


Guaiteu com les mol·lècules

s'agermanen en el seu nou destí:

refem teranyines invisibles als ulls,

sacrifiquem la son per donar

sentit al cos i a la vida,

sabem que Penèlope treballa

sense sexe, sense color, sense religió...

Refà la casa sencera, cellers, terrat.


Poema per a la marató d'aquest any, dedicada a la investigació sobre els teixits humans.

Ençà

D'un temps ençà la llengua se'm resseca, el poema pensat es perd entre neurones embullades, el sexe esdevé religiós, la parla se'm corseca, el bolígraf escriu en llengües desconegudes, i les cares es presenten sense trucar a les portes del somni. D'un temps ençà el que altres escriuen té més llum que els meus llumins esdevinguts oracions, les meves oracions mai arriben al cel, el meu cel té núvols de dubte, la pluja s'espera en vestíbuls llarguíssims, el meu cor estima a temps de bolero. D'un temps ençà les meves ulleres tenen més vista que els ulls miops que les guien, les seves ninetes han tornat de les golfes per portar-me al present. Aixeco les faldilles al meu vestidor, reomplo sostenidors amb reüllades, poso mans a les parts internes de les meves cames, faig fotografies dels meus malucs i me les penjo al disc dur de la retina. D'un temps ençà no sóc jo, sinó la que era aquí fa 20 anys. Per sort, demà tanquen aquest cinema decrèpit on els fotogrames esmentats es succeïen sense interrupció. Hi construiran una escola.

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Punts de fuga

Belchite. La meva família política i jo. Un home gran vol fer-nos de guia. Comença a parlar de pobles i trinxeres. El guia defensava la ciutat. L'avi del meu marit parla, ell l'atacava des de fora. La conversa es va aturar allà, per sempre.
No es convergeix si un sempre ataca i l'altre sempre es defensa. Si hi ha un punt de fuga, una espiral cap a l'infinit.

dilluns, 10 d’octubre de 2011

BLURRED CAPITAL LETTERS

"Només valoren de nosaltres el capital que podem produir, no els valors morals intrínsecs per produir-los. I la cultura, com ja saps, és un vaixell escorant-se. " I dit això, l'intel·lectual decebut de tot es va xutar la nòmina a la vena. Després esnifaria uns quants paràgrafs d'un Dickens cendrós recuperat d'una llibreria en ruïnes.

La idea surt d'un comentari escrit al blog de l'Helena Bonals, http://http//dallobelldallosublim.blogspot.com.

Dilluns, abans de.

Targeta de dèbit que hauria de ser un benefici celestial. Exàmens que es corregirien sols si els bolígrafs vermells no estessin en vaga. Balança que no pesa per estar cansada d'àtoms celestials. Diners que fugen en despeses quotidianes i necessàries. Enyor immadur de felicitat ja passada. Humor inquiet, al 50% en cada cama. Edat que viu al segle XX, quan encara no tenia rellotge de vida a l'hora. Necessitat d'abraçar les amigues, tan properes i tan llunyanes. Amor mai fingit, fills que es fan grans, somnis amb homes de mentida. Paraules que són síl·labes i fonemes, pensament que ronda l'acció fins a aixecar-li la faldilla. Digues SÍ.

dissabte, 8 d’octubre de 2011

RÈDIT ASSEGURAT


1. Per la venda de parcel·les a la Lluna ( de València, d'un aeroport molt passejable, de pol·ligons mal calculats, etc.)
2. Per curses guanyades en mans de motociclistes cerverins ( si perd, la comissió se l'enduen ell/ells, clar...)
3. Per parlar bé del banc al carrer davant de notaris i jutges.
4. Per telepatia eficaç amb el caixer automàtic ( "dóna'm els diners, xato, que els necessito, i no mosseguis, au!")
5. Per l'apertura de comptes corrents a infants, i insistència en tenir la guardiola al banc, en lloc de fer-ho a casa.
6. Per posar segells en papers sense haver-se d'escarrassar gaire. I no mirar-te a la cara mentre ho fan.
7. Per la "quota de compromís" amb el banc ( "Tenir una hipoteca amb vosaltres a 25 anys no és motiu suficient de compromís??", vaig espetar-li jo, a la senyora del banc que em trucava.)

N'estic fins al capdamunt de les promocions dels banc i caixes. Més valdria que ens regalessin estades en balnearis a PC o excursions a la muntanya. Els regals surten de les botigues, i en el cas de Lakaisha, has de fer una despesa al voltant de 2000€ per aconseguir un regal que val 150 punts. Negoci rodó, oi? I es posen les mans al cap per haver estat salvats pel Banco de Espanha. Esprement els que hi tenen els diners mai s'aconseguirà ser ni solvent ni creïble. I ara em vaig a xutar una triple racció de valerianes i til·la a la vena, amb el vostre permís.

dijous, 6 d’octubre de 2011

ANUNCIS PER PARAULES

1.Trovador ben plantat busca dama casada per escriure-li poemes cortesos. Màxima discreció.

2. País en ruïnes busca constructora per aprofitar la runa com a parc temàtic.

3. Metge sense escrúpols operaria magnats a casa seva, a canvi de casa, assegurança mèdica i contracte de treball indefinit.

4. Funcionària amb do de llengües es lloga per posar silencis a les conferències politiques.

5. Hospital sense metges es lloga per representar l'Apocalipsi. Abstindre's actors de teatre principiants.

( Inspirat per Jesús M. Tibau, del seu bloc http://jmtibau.blogspot.com/ )

dimecres, 5 d’octubre de 2011

JUSTÍCIA DE SANG

"No, no hi ha dret, ja fa massa dies que dura! I a més, l'altre dia, el que ens va explicar...mira que n'és, de pocavergonya...!" I mentre el metge pensa en veu alta, amb una xeringa aigualeix el plasma de la transfusió sanguínia al director del Banc de Prepotents Vitalicis, SA. En un descuit, algú li ha obert una via a la mà que no es tancarà.

dimarts, 4 d’octubre de 2011

Entrevista

Se'l mira a la cara. Li somriu. Li troba un què que abans no li havia vist. I recorda, amb enyor, la vida anterior amb ell. Clar que, llavors, encara s'havia de tatuar el Joker al braç. Ella decideix fer el mateix, a la part baixa de l'esquena, amb el Batman.

dilluns, 3 d’octubre de 2011

Ferum de dilluns

Com que és dilluns, prepara el maletí de les decisions importants. Hi posa el berenar acalòric, o els exàmens finals? Com sempre, es deixa el maletí a casa. Demà farà veure que torna a ser dilluns.

Els russos i jo



Comprovo amb sorpresa la correcció lingüística dels extrangers quan escriuen en castellà. Sovint fan anar expressions que em posen un somriure als llavis. La seva ironia fina cala com la pluja que realment amara els camps.Em meravella la seva acurada versió del nostre idioma imposat, em sembla fantàstic que no recorrin a les perversions de l'insult gratuït per fer referència a problemes universals. Hi ha un deix de cultura que els eleva per sobre la mitjana del que tinc a la classe, i per això penso, ara, que mai els nacionals mascles li arribaran a la sola de la sabata de la que escriu tan bé, perquè els calen 2 coses : haver nascut més enllà del Danubi, i ser dona. Fins i tot fan que ser espanyol es consideri un honor, escoltant el mestre Rimsky-Korsakov en aquesta peça de nacionalitat tan coneguda, ;-).

Pd. La batuta és el "menos es más", però renoi, quin resultat dóna aquesta dita...!!

dissabte, 1 d’octubre de 2011

SENYALS DE BAVA

De bon matí. A la sala arcoiris els adults mirem d'entretenir la por i als plançonets de les més variades maneres. Hi ha un cavall de joguina que grinyola cada cop que el nen s'hi gronxa. Hi ha una tele que dóna dibuixos de la Disney. Hi ha unes cadires ocupades per converses fútils, i llambregades als rellotges. Em presento a la infermera, per dir que el Lluc ja ha arribat. Entrem tots dos a la sala, i es fa el silenci. Un nen porta posat el pijama. Ell, innocent i despreocupat per les modes, també duu espardenyes del Barça. El Jaume entra, i jo pregunto si vol el diari, i un cafè. Em respon que sí a tot, i marxo. Al tornar, ells ja no hi són. Una fiblada em recorre el cor, de costat a costat, ja són a quiròfans. Porto dos cappuccinos, n'he de regalar un si vull arribar a dalt amb tot el que necessitem sense prendre mal. Hi ha una dona fora que s'avé a agafar el meu regal desinteressat. Em somriu agraïda, i jo també. Arribo a quiròfans. El destí em té preparat un cop dolent i un de bo : ens opera el nostre metge especialista, el Dr. Cahuana; una nena preciosa, rínxols castanys, veu clara, enginy esmolat, té, amb només 9 anys, artrosi infantil. Em cauen les llàgrimes, mentre responc el que em pregunta la infermera sobre el pes i les ulleres del Lluc. Saludo amb la mà a la nena dels rínxols, ella em torna la salutació. Penso en el destí i en nosaltres, pares de nens malalts.
Esmorzem. Mirem de reüll els altres éssers que fan el que nosaltres : mirar d'anestesiar el temps per tal de que sigui menys dolorós. Llegim a la sala arcoiris, dormim, mirem els altres. Ens donen el volant per anar a planta, a rebre el plançonet. Pugem: 4ª, 5ª, 6ª, 7ª, 8ª. No hi ha especialitat en placa al sortir, els colors de les parets són màgics, i veig uns nens com criden entusiasmats amb uns globus de colors i formes assortits. I llavors el destí ens torna a clavar un clau al mig del cor: som a la planta d'oncologia infantil. Els nens eren calbs, eren víctimes d'un càncer o d'una leucèmia, o d'un tumor. Més justícia: a la sala d'espera dels pares n'hi ha uns que vetllen un adolescent,  a qui amb 13 anys lluita contra una leucèmia des de fa 3 mesos. El meu cor s'ha fet tan petit que crec que si deixa de bategar ni me n'adonaré.
Durant les hores següents, de la 1 a les 6:30, ens hem explicat la vida amb els companys del llit del costat. El Lluc és valent. Beu aigua, dorm, s'asseu si no té son, es beu el suc, es menja el iogurt. Fa pipí, se'n riu del company quan sent el soroll inequívoc, saluda papa i mama, es mostra seriós amb els metges i les infermeres, entén que anar-se'n a casa és molt important després del tràngol que passem. I ens donen l'alta. El sucre és a lloc, el meu petit món torna a girar, hi ha senyals de bava a la seva samarreta.
Que dormiu bé, jo també.
PD. La dona a qui havia donat el cappuccino seu al costat del seu fill, acompanyant-nos a nosaltres en el nostre petit univers de batalles guanyades, en el mateix espai a la 8ª planta. La dona que té un fill de 13 anys amb leucèmia entra a l'ascensor mentre en sortim nosaltres. L'abraço mentre li dic a l'orella: "Tingueu coratge". El meu àngel de la guarda em posa a prova, em mostra altres rosers, tan punxeguts com el nostre.

dijous, 29 de setembre de 2011

Ad verbum

Anar malament, molt malament, aquí i ara, demà i sempre, sí i sí, quan si no ara. Paraules que es repeteixen quan els alumnes tenen grans a la cara, mans grosses i ulls petits amb malícia. Ad verbum, fer classe bé, intentar-ho sempre, ser constant, ser sensat ara i aquí, quan no, si no és ara.

Demà és el dia internacional de la traducció. Llegiu als traductors, fan bé la seva feina, fan de pont entre una cultura i una altra. Apa, demà a 2/4 d'11 el plançonet entra a quiròfan. Petons. Gràcies per ser qui sou, inimitables, amics.

DESCONNEXIÓ I DENTS


Hola a tots. Demà passem per quirôfan per 3ª vegada al nostre plançonet. Tornen a operar-nos les dents i rebaixen genives. Com que no mastega, parla poc i saliva massa, la geniva creix sense mesura i la placa abunda que és un primor. Per tant, no espereu res de mi fins dilluns vinent. Intentaré dormir el que pugui, intentaré pensar en coses bones per tal de no fer-me'n massa. Sant Joan de Déu mai deixa indiferent.

 Petons, sigueu feliços.

dimarts, 27 de setembre de 2011

ENDINS


ENDINS

Convida’m a molles dels teus llavis,
ben conscient que si el conjunt
esdevé harmònic trobaràs
com afeblir llevat i farina.

Comptem l’arròs en grans
i fem-ne munts al meu pit,
i mentre en parlem
llevem la pell del raïm
i els pinyols de les olives
sense mans i sense genives.

Saps qui sóc?
La mà que et clava al meu llit,
saliva d’oli verge, presó de vocals,
enyor mentider, insomni, sexe pur.

Montserrat Aloy i Roca
Febrer 2011

dilluns, 26 de setembre de 2011

Rosa Fabregat

Rosa Fabregat, poetessa de la Segarra, del terreny sec, irregular i ple d'espais grocs, marrons i blaus de cel i de terra, i silencis inspiradors.

Ha fruitat el cedre,
com una rosa oberta,
pètals de fusta
indeleble.

(El ble i la llum, Pagès Editors, 2003)


CAUEN INSTANTS


Cauen instants
en els rellotges 

mentre l'arena 
ens va colgant. 


(De Cauen instants, 2004) 

diumenge, 25 de setembre de 2011

Diumenge Dudamel


El meu marit i jo compartim aquesta meravella de la música clàssica, comparable a les primeres frases del Gènesi a la Bíblia, al naixement d'un fill, a la direcció excelsa d'en Dudamel.


dissabte, 24 de setembre de 2011

Pleistocè revisited

1. "Quina marinada que fa!". I el pes de la cua ( confosa amb una palmera degut a una miopia mal curada ) del dinosaure va evitar que l'escriptor escrivís res més sobre el Pleistocè.

2. Quan l'escriptor es va llevar, el dinosaure ja li havia preparat l'entrepà per al col·legi.

3. Quan el dinosaure se'n va anar a comprar tabac, l'escriptor entrava a casa de bracet d'una sargantana de la portada del National Geographic.

4. Dinosaure agraciat busca escriptor lúcid per escriure només 8 paraules. Es gratificarà amb la fama eterna.

5. Quan el dinosaure es va despertar, l'editor del llibre l'esperava amb una tassa de cafè als peus del llit.

6. Dino amb saures, crec
   que escriure esdevé somni
   despert, encara aquí?

Crec que ho hauria de deixar aquí. Si Monterroso se n'assabenta, em rondarà cada nit de la meva vida, i d'un cop ben donat de cua m'enviarà al Purgatori dels escriptors mediocres. Sigueu feliços, i estimeu. No hi ha cap altra veritat a la vida.
   

dimecres, 21 de setembre de 2011

Montserroso o a la tercera, etc.

1. Quan es va despertar, el dinosaure li havia fotut el dinar, la dona i el Hummer.
2. Quan el dinosaure es va despertar de l'operació d'estètica, tothom l'anomenava "Monterroso". Ell no els va treure del dubte.
3. Monterroso era un home com un altre, fins que es va trobar un dinosaure al llit. Des de llavors que no pot dormir i modela dinosaures en plastilina mentre li dura l'insomni.

4. L'escriptor assassí tenia una dèria pendent: desfer-se del cadàver del dinosaure. Amb la xafogor i la paella a l'estomac, s'esperà a fer una becaina i recuperar forces per llençar-lo precipici avall. Aquella tarda i nit va ploure molt. Cent anys despres, els paleontòlegs van descobrir els fòssils d'un escriptor. Al museu, el cap fossilitzat del dinosaure encara riu ara. 

Montserroso bis

Els dinosaures van amenaçar les sargantanes amb extingir-les d'un cop de cua si explicaven les seues malifetes al pati del col·legi. Anys després, a això se l'anomenaria "bullying", perquè "sauriing" quedava fatal.

ALZHEIMER



En el dia mundial de l'Alzheimer, quan el cos perd el nord, el cervell perd el sud, i el record del passat és l'àncora més visible del present, que també es desdibuixa a cada minut. Cançó d'en Nik Kershaw, amb les  lletres aquí. En record de la meva iaia, i de la mare d'una amiga a qui estimo com una germana.

MONTSERROSO

Quan el dinosaure es va despertar, l'escriptor encara no s'havia llevat. Aquell conte no començava bé.

diumenge, 18 de setembre de 2011

Vista aclarida ( vegi's post anterior )

Aquesta gent copia el quadre de Tiziano, "Bacus i Ariadna", a la portada del disc, i posa l'original a la contraportada, per fer-ne evident el contrast. En el disc també escriuen sobre les filies i fòbies de cadascú i/o molts, amb lletres curioses, satíriques i ben trobades que no ofenen. La veu del cantant és fantàstica, és un baix quasi d'òpera. Les meves cançons preferides d'aquest àlbum són "Swimming in your ocean" i "I think I'll disappear now". Esmenten a David Byrne ( líder dels Talking Heads ), a T.S. Eliot ( poeta anglès del segle XX ), la Bíblia, la psicoanàlisi, l'etologia ( comportament dels animals ), i la sobreprotecció dels pares envers els fills ("Mmm Mmm Mmm"). Tot i així, els artistes no sempre són entesos, ja que hi ha gent que diu que el que és palpable i real i es pot contrastar és el que val, i quasi sempre fan referència, amb aquesta opinió, a les cançons escrites en llengua vernàcula, llegiu espanyol. Bé, trenco una llança a favor dels artistes, jo que em passo tot l'any escolar "treient l'entrellat dels codis" per fer-los entenedors i accessibles als meus alumnes. Artistes i lectors amics, si he dit res emprenyador no m'ho tingueu en compte, el vent del nord també bufa aquí a Ponent, i espatlla les bones intencions...

QUAN SURTO AMB ARTISTES...



"WHEN I GO OUT WITH ARTISTS", dels CRASH TEST DUMMIES,  en el seu disc "God shuffled his feet", Arista, 1993.

Quan surto amb artistes
parlen del llenguatge i dels cubistes i dadaistes
intento pescar què volen dir
i beure tants martinis com ells
i no sé quins pintors m'haurien d'agradar.

Si pogués treure, si pogués treure, si pogués
treure l'entrellat del que volen dir els símbols
potser podria, potser podria, potser
podria conéixer personalment els artistes i parlar-hi.

Si fos en David Byrne
aniria a les sales d'exposició sense gaires escarafalls
m'hi prendria una tassa de cafè
i trobaria que el lloc és prou divertit
i la gent em preguntaria quins són els meus pintors preferits.

I si els artistes manessin a la tele?
Tots els anuncis serien de whisky escocès del millor:
Glenfiddich, Glenlivet, la família d'una sola malta.

Els artistes del futur
inventaran noves coses i altres nomenclatures
i s'estaran dempeus davant dels seus quadres
i cantaran i riuran i citaran les escriptures i
un cop a casa somniaran en quadres al·lucinants.

 La traducció és de la cantireta ( ja sabeu qui és, oi? ), la lletra en anglès és aquí . Aquesta entrada és per a la Glòria Coma. Dec tenir un mal dia ( el temps rúfol no acompanya): sort en tenim dels artistes, fan la vida més alegre i bonica, sense ells fóra molt ensopida ( l'art és a tot arreu, començant pels llençols del llit, per exemple ).