Passa al contingut principal

Perquè? O no!

Tinc angines. Tinc agulles al coll, que es claven i necessiten ser remullades sovint. Penso en paraules, com si l'aigua ofegués tot el que he de dir, més aviat dolent.
I estic neguitosa. Almenys tinc bon horari, i a casa de moment tots estem bastant bé. Excepte jo, que vaig néixer malastruga, i m'anticipo a les bad news abans no succeeixen. Bruixa en altres reencarnacions ? No van atiar bé el foc i només em vaig socarrar ? Potser per això se sent olor de cremat per allà on passo. Mentre no es cremin els rostolls, amb la sequera que hi ha!
Quin diumenge més curiós vam passar. Festa major de cuiners : amanida i macarrons. Homemade, vès, fins la salsa ho era ( els tomàquets, escaldats ) però no era això. L'amistat té maneres peculiars de mostrar-se. Una deu ser posant-te a prova davant dels fogons. Si no has cremat la cuina i el teu convidat continua viu, senyal que gaudireu d'una amistat veritable.
Ah!! I deu ser que quan ja no ets amic d'algú, et tornes cec i sord. I a més la facultat de ser amable ( una salutació no obliga a res i és gratuïta ) desapareix de l'ADN de la persona no-amiga en qüestió. Ho hauré de preguntar als psicòlegs, per si en saben dir-me res.
Torna la feina. L'acnè i la ruqueria i el passotisme. He de trobar la vacuna contra això. La podrien incloure en la de la grip. Hi ha tants adolescents com persones susceptibles d'agafar el virus. I si de cop i volta em dóna per escriure críptic i de parlar pel mòbil amb els meus congèneres i amb la família ? No fóra una desgràcia ? O no?! Potser aquest blog es deslliuraria de la pesadesa en forma de literatura que ara us turmenta els ulls i les meninges. "Reflexionem-hi!"
Us incloc una traducció a l'anglès d'un poema d'una amiga meva, també hi trobareu el "link" o unió en anglès.

HOW TO BAKE A HOMEMADE POEM

Ingredients:
savoury topic
good quality structure
freshly picked words
salt and spices “ad libitum”
a pinch of inspiration
some spoonfuls of perspiration


PREPARATION

I look for the recipe in poets' books,
prepare the structure, dress up as a cook,
decide on the dish the moment inspires,
implore the Muses and light the fire.

I always choose words one by one,
and put them together in a big pan.
Let it boil slowly and cool down a bit,
they need some time for the dregs to sit.

I taste the poem, it is a bit bald,
so we should add some pepper and salt.
The good poem eater likes savoury ones,
so let's give him some to eat and exalt.

It's always the better not to stir much
so let it sleep, forbid human touch,
it's the Muses turn to work on the filling
and wait 'till daylight... to get the cheering.

If you think it's rubbish, just throw it away.
If you can chew on it... don't overstay,
for nothing comes out from too much rhyme,
so make it short... and be SUBLIME!


Translation by Montserrat Aloy i Roca
From : “Com cuinar un poema casolà”, written by Aurora Marco

Comentaris

Entrades populars