Passa al contingut principal

Hostes vingueren...

He tingut uns dies bastant surrealistes. Primer va ser amb un hoste no desitjat, humà, que feia coses estranyes, no coordinava frases i té una peculiar manera de comunicar-se amb mi : "Necessito 20€." Jo també, però saludo a la gent, i m'acomiado, i no entro a sac demanant diners, com un partit polític qualsevol. En fi, diu que
se'n va. Espero que no sigui com les taques d'oli, que sempre queda un cèrcol mig esborrat, però recurrent en la memòria del moment, amb qui, on...et vas tacar.
L'altre moment ha estat també amb hostes no desitjats, les puces. Com que la primavera ha estat generosa en pluja, elles han practicat allò que l'Home va escriure en un llibret molt famós:"Crieu i escampeu-vos." Igual que la meva gata, que s'acosta als gats amb intencions provocadores, i quan te n'adones surten ¡9! gats del seu úter. Doncs això, que ballàvem claqué sense saber-ne, i vèiem puces a les crostes i a la pols, i esperonàvem les aranyes perquè se les mengessin d'aperitiu. Vaig intoxicar-les amb insecticida, i a la tarda els nens i jo vam tirar "bombes". Igual que a les pel·licules : "Esto no va a ser gracioso. Voy a contar hasta 3, y entonces salimos cagando leches !!" Els nens em miraven com si m'hagués tornat el James Bond. Són terriblement fatals per als humans i altres bèsties que no siguin negres,planes,lluentes i xuclin sang. ( Acabo de descriure un Inspector d'Hisenda ajagut a terra! ) L'endemà ja no n'hi havia, semblava, però jo n'he vist una, i com que no ens havien presentat, l'he matat sense donar-li temps a resar per la seva pròpia ànima. ( en tenen? )
Jo dic que la vida del James Bond és un tebeo comparada a la meva.

Us deixo amb un poema sobre els meus periquitos, que parla de la vida, tan original a estones.


NIL

My birds discuss
the origins of Universe
in squeaks and flutterings
of wings, unknown to me.
So clever they are
that even Einstein himself
would ponder over their thesis.

They
pose and debate the basis
( and roofs )
of lost things,
valuable thoughts,
tax-free sneers.

I marshall my ideas
to Radetzy's march.

They're laughing
at my IQ,
my rising VAT,
my mortgage.
AT ME.

Comentaris

Entrades populars