S'ha produït un error en aquest gadget

dimarts, 16 d’agost de 2016

Per les flors

Per totes les flors que fotografiem amb els dits mentre els enllacem, i l'aroma que ens foragita les pors, i els armaris on deso els pètals d'aquest autofocus als meus ulls miops...gràcies...molts, molts, molls, petons...

Pst... Som de vacances a la Toscana ;-) 

Pst... Tornem dijous 25, tinc el blog programat per a que pugueu llegir-me 

pst... DILLUNS 22 EN FAIG 49, i passaré pel blog a agrair-vos les molles que sempre deixeu.

dissabte, 13 d’agost de 2016

For desire ("you, yes you..."), Kim Addonizio

Recordareu el nostrat, eròtic, senzillament genial "What do women want?" (entre natres conegut com "El vestit vermell") de la gran poetessa americana Kim Addonizio. La butxaca ha volgut que m'hagi pogut comprar el seu llibre, on he trobat aquesta perla. Avui, a partir de les 5 de la tarda, ens trobareu a Crespià,  lluny de casa i prop de Girona, a l'Albert Carrasco i servidora, o Claramont i Cantireta, S.L.,  on el diré en veu alta, i crec que més d'un dirà "SÍ" al final... 

Psst...Us he dit avui que us aprecio molt molt? :-)****



Dóna'm el formatge més fort, el de més aroma,
i vull el bon vi, el remolí al cristall
que dóna la flaire masegada de les móres
o de les cireres, aquell regust al fons
de la gola, el retindre'l abans d'empassar-se'l.
Dóna'm l'amant que obre, amb un cop sec, la porta
de casa seva i m'empeny contra la paret
del rebedor fosc, i m'hi deixa fins que acabo amarada
i tremolosa, i els seus besos arriben en barques
i comencen la seua deliciosa diàspora
entre les ciutats i viles del meu cos.
A la merda amb els sants, amb els màrtirs
de la meua infantesa que m'havien d'educar
en el domini de la resistència i la fe,
a la merda amb l'altre món i sos àngels esblanqueïts
que es desmaien i sospiren com noies victorianes.
Jo vull aquest món. Vull entrar a peu
a l'oceà i sentir com prova d'endur-se'm
com si fos només un bocí de vidre ratllat
i vulgués oposar resistència. Vull caminar
entrepussant i equivocant-me
entre bars i cambres fosques,
entre hotels lluents i herbotes
als girasols en testos i als parcs
on els gossos van sense corretja
tot i els avisos, on s'ensumen mútua-
ment i es rebolquen a l'herba, vull
jaure en algun lloc i patir per amor fins
que me'n mori o gairebé, i llavors aixecar-me
i posar-me aquell vestit negre remenut i esperar-
te a tu, sí a tu, que vinguis cap a mi
i et posis de genolls i em diguis

què bona de collons estic.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

 Si teniu una mica més de temps, AQUÍ  trobareu una versió recitada de collons... ;-)

a voltes ets Bach



A voltes ets Bach: un discurs en somnis que em pren des dels cabells fins les ungles, una morfosintaxi de dits llargs i esplèndids, un voler dir i un saber fer, una camisa planxada amb què t'abraço. Aquells 3 minuts que duren dies a la retina. 

divendres, 12 d’agost de 2016

Torno a Albert Carrasco



Divines reixes, les teves cuixes
i els teus malucs que encara admiro.
M'empresonaries, sols amb un mot 
dit dels teus llavis o amb un gest.
Ens amidem fins i tot si ens veiem,
com ja fa temps que fèiem. I aquí
em tindràs, vençut, desarmat i més gran
que el que les meves feines pendents
necessitarien.


Quan s'alçava més aviat la desvestia
i els seus lleus cabells arribaven just al coll.
La carn seguia surant avançant la vida,
i la prenia per pa consagrat de la comunió.
Però sempre queda un paper al calaix,
un abans i un després del llamp i el tro.
No era com abans, ni com al principi,
no érem tan joves ni inexperts, no.
Per això si ara la mar muntava el vaixell
després fóra el vaixell qui prenia el timó
i una pell blanca com una vela s'abocava,
sense nuafragis, abocant-se a l'espigó. 


Del seu llibre Ombres xineses, Ed. Omicron, sèrie poesia marbre, número 23 (2008)

Psst... muacs! :-)

dijous, 11 d’agost de 2016

Sanglots fosques

Et ploro a les fosques d'aquesta gola que no trobo enlloc. Surten els sanglots com gossos llop en el bosc de les incerteses, i espero, muda, al pit aquest dit que em prems (tu, tu, TU), que diguis el meu nom. Em plores des dels fanals sense el cos que t'enyora, ... i llavors dius "SÍ", i es fa la llum dins els meus ulls castanys, perquè als teus ja fa dies que no hi ha màscara, i has reviscut la molsa i l'heura que et puja perquè et dic sovint, a les fosques i dins del somni. La poesia no serveix per a res, però TU m'ets imprescindible. 

dilluns, 8 d’agost de 2016

la cantireta vous souhaite... 8 ANYS!



Avui fa 8 anys que vaig deci-dir-me cantireta. És una gran actriu: s'adorm, condueix molts quilòmetres sense potser necessitat, no sap cuinar, tampoc planxa res que no sigui versos, fa apariats amb ri(t)mes que (potser) no li convenen i recita més traduccions que poemes de sang i (c)ossos. Esc-riu de l'erotisme i li plau, escota el somriure fins a l'e(n)go-nal i la cesura d'ella mateixa, diu versos en llocs públics i desa el pubis i el públic en llocs privats. Brilla perquè des que em felicites, agraeixo el vent que em besa (ets TU, saps?) i no publica perquè...bé, ja no t'ho repetiré quan ens veiem. Sí, ho faré, i un llibre de traduccions. "Ah, saps que el Michael Blumenthal m'ha respost?" "De tu, cantireta, ho esperem TOT". Gràcies per fer-ho possible, lectors, amics, còmplices, parelles artístiques i de sabates. Petons, molts, sempre. 

Ps...uh!... Demà us posaré una traducció d'un poema de la grandíssima Addonizio. Dimecres repetiré d'Albert Carrasco, i la resta de dies faré revista de l'armari de la cantireta. No tanco el blog per vacances... i el 22, en faig "50-1" ;-)***

ps...dos... et copio el beure, el pas, els àpats i les opinions. Que hi siguis és sempre una joia, i que les hores s'escurcin degut a la incertesa del predictible...

ps...tres... si ara somrius, diga-m'ho. La vida és tan curta i tu i jo ho sabem per no malgastar-la en retrets...

dijous, 4 d’agost de 2016

REFUGEES, de Brian Bilston

"(...) el món es pot veure d'una altra manera (...)"


Aquest post ja fa dies que l'hauria d'haver escrit. De fet, segur que hi haurà que em dirà "Montse...que ja fa dies que és al Face... com és que no l'has posat al teu blog? Va tot bé?" He estat uns dies una mica baixa d'ànims, però ara ja estic millor. Hem fet un parell de bolos, i he encetat una temporada a l'Instagram, amb fotos surrealistes de l'entorn. Ran d'un fil de conversa de l'AELC encetat al Gmail, en què el Guillem-Jordi Graells demanava si algú ja havia traduït al català el magnífic poema reversible del Brian Bilston (el trobareu AQUÍ), vaig posar-me en contacte amb ell... estic de vacances i vaig pensar que podia dedicar-hi temps. Per poc no perdo alguna neurona refregida, però el resultat és noble i necessari. Llegiu-lo del dret i de l'inrevés, i veureu que amb la mateixa estructura sintàctica l'emoció canvia... Compartiu, copieu, feu-ne difusió, sisplau. I gràcies, sempre, per ser-hi i deixar molles. Molts petons. 

Ps. Us copio la resposta que l'autor del poema, en Brian Bilston, deixa al seu blog, per la petició de traduir-lo i de fer-ne difusió. És un honor rebre aquestes lletres... :-)

Thanks, Montserrat. Sorry about the delay in responding – I’m on holiday at the moment. I’d be honoured to see this poem in Catalan – whatever can help to raise awareness. So, yes, please do go ahead.

REFUGEES, de Brian Bilston


no els cal la nostra ajuda
per tant no em diguis que
aquestes cares ulleroses podrien ser la teua o la meua
si la vida els hagués donat millors cartes
cal que els veiem com són realment
aprofitats i penques
dropos i mandrosos
amb bombes sota la màniga
assassins i lladres
no són
benvinguts aquí
hauríem de fer-los
tornar d'on vénen
no poden
compartir el nostre menjar
compartir les nostres llars
compartir els nostres països
en lloc d'això consentim
aixecar un mur per allunyar-los
no està bé admetre
aquestes són persones igual que nosaltres
un lloc no hauria de pertànyer només als que hi han nascut
no sigueu tan rucs de creure que

el món es pot veure d'una altra manera

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


dissabte, 30 de juliol de 2016

Si et bado, m'obriràs?

Del geni, un dia de prop. :-)****
Assajo el cos per a trobar-te: parpelles closes, mans obertes, genolls doblegats. Vine, si t'has tret la màscara, si et saps humil per a la meua feblesa, per a les meues paraules de l'Urgell. Els meus malucs anuncien la desfeta: t'he esbandit de retrets sota la dutxa, t'he apuntat els propers versos amb els mugrons al teu pit, i amb els dits he resseguit les certeses dels teus llavis, que els meus han volgut corroborar dins del meu sexe. Sí, aquest preludi del llit on fer-me almosta del TU, la gesta més noble del meu cos. "Si et bado, m'obriràs?"

dimecres, 20 de juliol de 2016

Miss. Haiku escriu aquí

I jo, Muriel, crec que la vida és una escena 71 que s'expandeix sense límits. M'agrada llegir-te. Perxò et poso aquí, per a llegir-nos sempre que vulguis. Petons, fada. 






Escena 71

Alexandria. Interior de la biblioteca. Al Taulell. Una no-intel·lectual, 
baixeta i amb ulleres, tota despentinada, espera impacient.
La bibliotecària és lletja, com sempre. Va i li comunica:

- Vostè està bloquejada fins el 19 d'abril de 2016.
Què les màquines no entenen de l'oblit ni d'altres malalties.
Li recordo que pot fer ús de la biblioteca sense servei de préstec.

- Sospir:

- Relat Breu

- Existir:

- Poesia lliure

- Recordar:

- Narrativa

- Desitjar:

- Ciència ficció
Està escrit per moltes bandes:
Estimeu-vos els uns als altres.
Ejaculeu-vos en la bellesa de les Coses
Mireu-vos als ulls
Alimenteu-vos
Agafeu forces
Que ja arriba...
El Futur és Ara 

- 2016, serà brutal

- Si. Aquest any ampliem el fons amb 15.000 títols nous.

del seu blog misshaikuinthecity.blogspot.com.es, que viu a la pell i els ossos de la Muriel Parra, ben distribuïts segons comprovació tangible al Festival "La poesia va a la Font" de divendres 8 de juliol, a La Palma de Cervelló... uf, quantes paraules seguides... petons!! 

Cargol i agut


Quin incisiu més enginyós pots arribar a ser: petó recurrent, de dalt a baix, en cos present. Mmmmm....més....

dijous, 14 de juliol de 2016

Duc l'Albert Carrasco a ca meua

Si fes calor, - que ara ja no abrusa pas -,
perquè no portar-hi les meves magres
paraules al teu ventall?

I que, una a una
enlloc de dur-te recances, t´alegressin;
i enlloc de refrescar, et parlessin l´alè
dels sospirs, la brasa d´alzina inapagable,
que tot t´ho encén i fa que, de forma lleu,
esdevinguis caliu on posar les meves costelles!





T´imagino sota un sol clement
i ben segur que t´hi eixamoraves
com em deleixo jo, seguint-te
de memòria els llavis amb els meus,
els peus amb els dits llargs, les
arracades amb la boca fins a estremir-te.
Imagino si et tocava una mica de sol
i crec allargar sobre tu la meva ombra
perquè t´estimi abans que jo no arribi.
I no em costa de veure´t amb un cos
que et percaça fins palpar-te el bru
espigó per entremig els traus de la brusa.
T´imagino sota el sol clement
i com la teva pell va prenent color
menys a algunes cales i dunes
amb color i gust de postres de crema.

Feia "Ombres xineses"...i encara en fa. Muacs!! :-)***
















PS. Divendres ens trobareu a Ribarroja, des d'un balcó. Ens fa molta il·lusió :-)
Ps. I avui, a la platja de Cambrils, i sense banyador (aiaiai) recitaré els seus versos, els meus i alguna sorpresa que em guardo ;-D
Pssst.... i molts petons, sempre. 

dilluns, 11 de juliol de 2016

Beure (vestits) a la font

Sóc la que està al costat de la Núria :-)*

Hi ha coses que sempre vénen de gust: abraçar-se, recitar a la font entre amics i dur un vestit vermell que m'escau, amb sabates de taló. Divendres passat van coincidir totes 3: vaig abraçar qui m'escau, recitar un vestit i dur amics a una font. Ai, que les sabates em van fer levitar de felicitat, i si no mireu-me... Petons per a tots, inclosos els que no duen barba ;-))

PS. Recital de poesia dins dels actes "La Cultura va a la font", a La Palma de Cervelló, el passat divendres 8 de juliol. 

divendres, 8 de juliol de 2016

kiss me, kiss me, kiss me


"Parles fluix mentre em mires l'escot. Jo acaricio els dits des de la base fins a l'ungla, els repasso amb els meus i et repasso els llavis. Em tornes el desig obrint el palmell per a que hi ressegueixi les línies, la suor i pujo fins que trobo l'avantbraç que voldria m'alcés en triomf sobre l'enyor del naltres, les natges fent camins a la gola, vesc dels dits que beso dins del silenci que no vols a la meua pell, torno al canell i m'encenc. Et treus el rellotge i la suor, amb els dits tornes a mi i em passeges la veu dolça per l'escot, i dius que te'n mors de ganes. La paret on m'acomiades també ens enyora. Decideixo no deixar cap plec de la teva pell per saludar quan l'aigua ens vessi el bes llarguíssim que ens devem. I dir "kiss me" mentre l'orgasme esdevé mot esdrúixol..."



dimarts, 5 de juliol de 2016

de bat a bat



Dammi un sandwich e un po'd'indecenza

e una musica turca anche lei

metti forte che riempia la stanza

d'incantesimi e spari e petardi

Come mi vuoi
Paolo Conte

dilluns, 4 de juliol de 2016

Dir vesc en italià

Et tradueixo? Les humitats, aquest venir sense fressa, lentitud dels ulls que arboren ventres, melics on beure'm, conca de les mans que m'alcen com triomf de la carn que tu adores. I més, si llengües mediterrànies s'hi entossudeixen, metonímies del desig, i traços lents damunt de les cuixes, lentissimo de l'aprenentatge dels dits damunt les tecles blanques d'aquesta pell, les imprecacions fustiguejades per les pauses entre les consonants del delit. He dit que vull traduir-te? La vinguda de les hores, dels minuts i dels segons, la relativitat del verd intens. Dir vesc en italià. IO

Ps. Començo vacances, i molt probablement alguna experiència eròtico-literària en aquest blog. Esteu avisats ;-)) Divendres em conviden a recitar a La Palma de Cervelló, en companyia del Vicenç Zumajo i la grandíssima Miramelsmots. Vessarem la font!! Ah, i bon dilluns a tots, i sempre, sempre, molts petons...

dimecres, 29 de juny de 2016

Torà de nit

Torà

Es fa fosca nit,
llums encesos
i racons enfosquits;
ombres de la llum,
cossos arrambats
traspuant deler i desig,
mans que quietes
no poden romandre;
boques i llengües

tot són moviments estremidors.

Josep Gatnau




Si cada esglaó
és un dir
delits,
que l'escala
no s'acabi,
i en el cotó
de l'engonal

l'orgasme

replà del cos

cantireta

dilluns, 27 de juny de 2016

en la gravetat del llit

Començo la setmana amb irreverència:

Dóna'm corbes blanques,
et gravito i et falco
en la gravetat del llit,
plèiade generosa
dels gemecs 
dels coixins
cànem volgut
de la golafreria.
Lluna mai minvant,
sóc aquesta blanor
satèl·lit de les nits
en blanc

mugró gravitacional,
bes i vesc on caus
en els somnis especials...





PS. ja sóc cantireta, enregistrada a CEDRO, i volto per l'espai, eròticament nua com lluna plena...