S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 26 de setembre de 2016

Segarra i poesia

He trobat això a internet: un llibre que havíem de fer, amb poemes inèdits sobre fotografies que va fer quan ens vam conèixer. Una troballa extraordinària, potser amb segones: la bellesa no mor mentre algú se la mira. Em faríeu feliç (a ell també, segurament, recordo amb quina il·lusió el vestíem, aquest llibre...) si el vulguéssiu fullejar. Mentre, ell em segueix allà on vaig, em mira i no em deixa, ni quan ploro pels racons. Gràcies per les vostres mostres d'afecte. 




http://www.blurb.com/books/6878539-segarra-i-poesia-josep-gatnau-grau-tor-cal-pujol

divendres, 23 de setembre de 2016

El Josep Gatnau ens ha deixat

El Josep Gatnau ens va deixar ara fa una setmana. Jo us escric, sense defallir, perquè sense vatres i sense TU (que m'acompanyes en recitals, i truques, i em fas parlar de tot el que em basteix) no tindria rels en què saberme fidel i confiada. He estat absent uns dies... el dolor minva poc a poc, tot i la brutalitat del seu comiat sense avisar.

PD. Aneu deixant molletes, sisplau. Jo escriuré, mirant de tornar a ser jo. Gràcies per ser-hi sempre. 

dijous, 15 de setembre de 2016

De la meua veu a Torà

video

(Si sabeu com s'acaba el recital sense acabar-lo amb aquest poema, digueu-me amb quin, sisplau, i me l'aprenc de memòria) 

Gràcies als meus 3 mosqueters de VinyArtístics: Ramon (pel so i la imatge, millorada of course sense demanar res!!), Josep (per la immensa generositat i les passes sense por...tot, TOT compta!!) i Albert, que em sosté i em fa riure cada cop de pujar junts a l'escenari, i m'esbandeix qualsevol dubte. Per tots vosaltres, el meu vestit vermell llueix generós en somriures i agraïments! Petons, ara i sempre. 


Els meus mosqueters i jo, gràcies al Ramon. Sou genials!! ;-)*****

dimecres, 7 de setembre de 2016

POR ( on?, com? )

Sí. Gairebé sempre és així, una esgarrifança elèctrica, un senyal d'alarma inexistent, a l'altra banda de la Catalunya que ja en té prou. 






La por passa d'un home a un altre
sense saber-ho,
tal com una fulla passa l'esgarrifança
a una altra.


De cop i volta tot l'arbre tremola
i no es veu enlloc, el vent. 

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca 


dimarts, 6 de setembre de 2016

I tu també

He vingut per quedar-me.
La frase àtona,
esmussada, 
ja no m'escau.
Dels rebedors, 
els barrets
i les salutacions:

- si saps

- vine quan

-no deixis


- seu amb mi.

I jo també. 


Pd. Comença la setmana de matriculacions i relectura de llibres escolars. No tot seran hores d'anglès, però reprendré els traços (ir)regulars dels que aprenen la meua llengua. I això, a voltes, ha de ser suficient per a sentir-se valorada com a mestra. Bona setmana tingueu, i ben tornats a ca la cantireta. Molts petons :-)***********

divendres, 2 de setembre de 2016

Convenen coses

Som a Torà, avui, a partir de les 7.30, al convent. 
Direm coses interessants...

:-)

dijous, 1 de setembre de 2016

Black (school's back)



PS....per si de cas, algun dia amb faldilles o vestit negre, i a sota de blonda rigorosa ;-)***

divendres, 26 d’agost de 2016

Vies i vides

Tornada de la bellesa, he arribat dels encreuaments amb altres: mirades, gestos, fotos, uatsapps, convergències d'escots i persones. Vies i vides que s'han torbat per emocionar-se. Si em travesses, que sigui per empat, aquell U MÉS U que sempre sumen. Ah, i el bàlsam de la veu, pomada nocturna que aclareix els somnis. Veus, sempre veus, i envers tu. 

PS. Torno amb 49 complerts. Aix. Petons :-)*

dimarts, 16 d’agost de 2016

Per les flors

Per totes les flors que fotografiem amb els dits mentre els enllacem, i l'aroma que ens foragita les pors, i els armaris on deso els pètals d'aquest autofocus als meus ulls miops...gràcies...molts, molts, molls, petons...

Pst... Som de vacances a la Toscana ;-) 

Pst... Tornem dijous 25, tinc el blog programat per a que pugueu llegir-me 

pst... DILLUNS 22 EN FAIG 49, i passaré pel blog a agrair-vos les molles que sempre deixeu.

dissabte, 13 d’agost de 2016

For desire ("you, yes you..."), Kim Addonizio

Recordareu el nostrat, eròtic, senzillament genial "What do women want?" (entre natres conegut com "El vestit vermell") de la gran poetessa americana Kim Addonizio. La butxaca ha volgut que m'hagi pogut comprar el seu llibre, on he trobat aquesta perla. Avui, a partir de les 5 de la tarda, ens trobareu a Crespià,  lluny de casa i prop de Girona, a l'Albert Carrasco i servidora, o Claramont i Cantireta, S.L.,  on el diré en veu alta, i crec que més d'un dirà "SÍ" al final... 

Psst...Us he dit avui que us aprecio molt molt? :-)****



Dóna'm el formatge més fort, el de més aroma,
i vull el bon vi, el remolí al cristall
que dóna la flaire masegada de les móres
o de les cireres, aquell regust al fons
de la gola, el retindre'l abans d'empassar-se'l.
Dóna'm l'amant que obre, amb un cop sec, la porta
de casa seva i m'empeny contra la paret
del rebedor fosc, i m'hi deixa fins que acabo amarada
i tremolosa, i els seus besos arriben en barques
i comencen la seua deliciosa diàspora
entre les ciutats i viles del meu cos.
A la merda amb els sants, amb els màrtirs
de la meua infantesa que m'havien d'educar
en el domini de la resistència i la fe,
a la merda amb l'altre món i sos àngels esblanqueïts
que es desmaien i sospiren com noies victorianes.
Jo vull aquest món. Vull entrar a peu
a l'oceà i sentir com prova d'endur-se'm
com si fos només un bocí de vidre ratllat
i vulgués oposar resistència. Vull caminar
entrepussant i equivocant-me
entre bars i cambres fosques,
entre hotels lluents i herbotes
als girasols en testos i als parcs
on els gossos van sense corretja
tot i els avisos, on s'ensumen mútua-
ment i es rebolquen a l'herba, vull
jaure en algun lloc i patir per amor fins
que me'n mori o gairebé, i llavors aixecar-me
i posar-me aquell vestit negre remenut i esperar-
te a tu, sí a tu, que vinguis cap a mi
i et posis de genolls i em diguis

què bona de collons estic.

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

 Si teniu una mica més de temps, AQUÍ  trobareu una versió recitada de collons... ;-)

a voltes ets Bach



A voltes ets Bach: un discurs en somnis que em pren des dels cabells fins les ungles, una morfosintaxi de dits llargs i esplèndids, un voler dir i un saber fer, una camisa planxada amb què t'abraço. Aquells 3 minuts que duren dies a la retina. 

divendres, 12 d’agost de 2016

Torno a Albert Carrasco



Divines reixes, les teves cuixes
i els teus malucs que encara admiro.
M'empresonaries, sols amb un mot 
dit dels teus llavis o amb un gest.
Ens amidem fins i tot si ens veiem,
com ja fa temps que fèiem. I aquí
em tindràs, vençut, desarmat i més gran
que el que les meves feines pendents
necessitarien.


Quan s'alçava més aviat la desvestia
i els seus lleus cabells arribaven just al coll.
La carn seguia surant avançant la vida,
i la prenia per pa consagrat de la comunió.
Però sempre queda un paper al calaix,
un abans i un després del llamp i el tro.
No era com abans, ni com al principi,
no érem tan joves ni inexperts, no.
Per això si ara la mar muntava el vaixell
després fóra el vaixell qui prenia el timó
i una pell blanca com una vela s'abocava,
sense nuafragis, abocant-se a l'espigó. 


Del seu llibre Ombres xineses, Ed. Omicron, sèrie poesia marbre, número 23 (2008)

Psst... muacs! :-)

dijous, 11 d’agost de 2016

Sanglots fosques

Et ploro a les fosques d'aquesta gola que no trobo enlloc. Surten els sanglots com gossos llop en el bosc de les incerteses, i espero, muda, al pit aquest dit que em prems (tu, tu, TU), que diguis el meu nom. Em plores des dels fanals sense el cos que t'enyora, ... i llavors dius "SÍ", i es fa la llum dins els meus ulls castanys, perquè als teus ja fa dies que no hi ha màscara, i has reviscut la molsa i l'heura que et puja perquè et dic sovint, a les fosques i dins del somni. La poesia no serveix per a res, però TU m'ets imprescindible. 

dilluns, 8 d’agost de 2016

la cantireta vous souhaite... 8 ANYS!



Avui fa 8 anys que vaig deci-dir-me cantireta. És una gran actriu: s'adorm, condueix molts quilòmetres sense potser necessitat, no sap cuinar, tampoc planxa res que no sigui versos, fa apariats amb ri(t)mes que (potser) no li convenen i recita més traduccions que poemes de sang i (c)ossos. Esc-riu de l'erotisme i li plau, escota el somriure fins a l'e(n)go-nal i la cesura d'ella mateixa, diu versos en llocs públics i desa el pubis i el públic en llocs privats. Brilla perquè des que em felicites, agraeixo el vent que em besa (ets TU, saps?) i no publica perquè...bé, ja no t'ho repetiré quan ens veiem. Sí, ho faré, i un llibre de traduccions. "Ah, saps que el Michael Blumenthal m'ha respost?" "De tu, cantireta, ho esperem TOT". Gràcies per fer-ho possible, lectors, amics, còmplices, parelles artístiques i de sabates. Petons, molts, sempre. 

Ps...uh!... Demà us posaré una traducció d'un poema de la grandíssima Addonizio. Dimecres repetiré d'Albert Carrasco, i la resta de dies faré revista de l'armari de la cantireta. No tanco el blog per vacances... i el 22, en faig "50-1" ;-)***

ps...dos... et copio el beure, el pas, els àpats i les opinions. Que hi siguis és sempre una joia, i que les hores s'escurcin degut a la incertesa del predictible...

ps...tres... si ara somrius, diga-m'ho. La vida és tan curta i tu i jo ho sabem per no malgastar-la en retrets...

dijous, 4 d’agost de 2016

REFUGEES, de Brian Bilston

"(...) el món es pot veure d'una altra manera (...)"


Aquest post ja fa dies que l'hauria d'haver escrit. De fet, segur que hi haurà que em dirà "Montse...que ja fa dies que és al Face... com és que no l'has posat al teu blog? Va tot bé?" He estat uns dies una mica baixa d'ànims, però ara ja estic millor. Hem fet un parell de bolos, i he encetat una temporada a l'Instagram, amb fotos surrealistes de l'entorn. Ran d'un fil de conversa de l'AELC encetat al Gmail, en què el Guillem-Jordi Graells demanava si algú ja havia traduït al català el magnífic poema reversible del Brian Bilston (el trobareu AQUÍ), vaig posar-me en contacte amb ell... estic de vacances i vaig pensar que podia dedicar-hi temps. Per poc no perdo alguna neurona refregida, però el resultat és noble i necessari. Llegiu-lo del dret i de l'inrevés, i veureu que amb la mateixa estructura sintàctica l'emoció canvia... Compartiu, copieu, feu-ne difusió, sisplau. I gràcies, sempre, per ser-hi i deixar molles. Molts petons. 

Ps. Us copio la resposta que l'autor del poema, en Brian Bilston, deixa al seu blog, per la petició de traduir-lo i de fer-ne difusió. És un honor rebre aquestes lletres... :-)

Thanks, Montserrat. Sorry about the delay in responding – I’m on holiday at the moment. I’d be honoured to see this poem in Catalan – whatever can help to raise awareness. So, yes, please do go ahead.

REFUGEES, de Brian Bilston


no els cal la nostra ajuda
per tant no em diguis que
aquestes cares ulleroses podrien ser la teua o la meua
si la vida els hagués donat millors cartes
cal que els veiem com són realment
aprofitats i penques
dropos i mandrosos
amb bombes sota la màniga
assassins i lladres
no són
benvinguts aquí
hauríem de fer-los
tornar d'on vénen
no poden
compartir el nostre menjar
compartir les nostres llars
compartir els nostres països
en lloc d'això consentim
aixecar un mur per allunyar-los
no està bé admetre
aquestes són persones igual que nosaltres
un lloc no hauria de pertànyer només als que hi han nascut
no sigueu tan rucs de creure que

el món es pot veure d'una altra manera

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca


dissabte, 30 de juliol de 2016

Si et bado, m'obriràs?

Del geni, un dia de prop. :-)****
Assajo el cos per a trobar-te: parpelles closes, mans obertes, genolls doblegats. Vine, si t'has tret la màscara, si et saps humil per a la meua feblesa, per a les meues paraules de l'Urgell. Els meus malucs anuncien la desfeta: t'he esbandit de retrets sota la dutxa, t'he apuntat els propers versos amb els mugrons al teu pit, i amb els dits he resseguit les certeses dels teus llavis, que els meus han volgut corroborar dins del meu sexe. Sí, aquest preludi del llit on fer-me almosta del TU, la gesta més noble del meu cos. "Si et bado, m'obriràs?"